Cartes

enric mestres girbal. tossa de mar.

Per a l'estabilitat de Catalunya, el veritable perill no es troba en la consulta del 9-N -en el supòsit que es pugui fer- sinó en les eleccions autonòmiques de l'any següent. Com uns i altres no es cansen de dir, la consulta és una expressió de llibertat democràtica sense cap valor jurídic ni polític i, per tant, es pot suposar que només aniran a votar els convençuts, els joves i nouvinguts per als qui serà una novetat, i tots aquells que s'ha entabanat amb promeses impossibles de complir. Els altres, com que no voldran perdre el temps fent comèdia, es quedaran a casa, aniran a fer una castanyada o, aprofitant l'estiuet de Sant Martí, s'acostaran a les platges.

En canvi, és segur que les eleccions autonòmiques sí que marcaran l'abans i el després de Catalunya, ja que, diguin el que di?guin els actuals il·luminats i diguin el que diguin les urnes, l'Estat espanyol no deixarà que la secessió es consumeixi. El problema és que, davant les properes eleccions autonòmiques, els ciutadans només tenim tres opcions: el secessionisme (CiU+ERC+IC-V), continuar com estem (PP+C's+UPyD) o la tercera via del federalisme (PSC) que ni ells saben com la podrien desenvolupar.

Hi ha una munió de catalans que no volen la independència, que estarien suficientment contents amb uns petits canvis de reconeixement diferencial, però que tampoc volen votar els partits dits "espanyolistes" perquè en aquests, malgrat el que ells mateixos diuen, no hi troben ni el caliu ni el sentiment de la catalanitat. Davant aquesta situació, què cal fer? Quedar-se a casa i deixar que els altres decideixin per un? No es pot oblidar que en el sistema electoral espanyol no hi ha mínims de participació.

En Mas ha portat Convergència a la deriva i si Unió el segueix, també s'enfonsarà. Fa poc en Duran va manifestar-se contrari a fer volar coloms. Potser seria el moment de fer un pensament i retrobar la via del seny i del pacte, la via del pragmatisme polític, la via del sumar i no restar. La ceràmica fina s'ha esquerdat però hauríem de mirar que no es trenqui del tot.

Democràcia a conveniència

Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.

Els ciutadans de tot l'Estat, que es varen quedar a les portes de votar la Constitució de l'any 1978, per no complir el precepte de majoria d'edat establert a 18 anys, es troben que els que en tenien 17, ara en tenen 53; crec que és l'hora de que algú que cobra per millorar i administrar l'Estat espa?nyol, o la Nació catalana, provoqui el debat a on calgui, per poder fer entendre que fer servir la Constitució, que no és votada ni acceptada, sinó imposada als ciutadans de menys de 53 anys, per anar en contra de la democrà?cia, quan es vol fer servir per impe?dir a una societat ciutadana de Catalunya i del món a exercir el seu dret a votar el seu futur, fins i tot amb amenaces de caire dictatorials i feixistes.

Voldria dir que els que varen votar la Constitució l'any 1978 ara són una minoria, atès que només la varen votar els que ara tenen més de 53 anys, i de ben segur molta gent es va abstenir i altres varen votar en contra; per què no es pot plantejar la il·legalitat d'una Constitució que només la pot reconèixer el més que respectable col·lectiu de jubilats i algun prejubilat, i ningú de menys de 53 anys?; per què serveixen els tribunals d'Estrasburg i de la Haia?; no cal que es demani consell a Europa, perquè els impulsors de la construcció d'una potència unificada només defensen els seus interessos, i Catalunya no és al seu programa, (de moment).

Tenim el 9-N a la gargamella, que esperem que no ens ennuegui i el digerim sense haver d'emprar bicarbonat, tot i estar conven?çuts que de traves ens en posaran moltes i difícils d'escapolir, però com tantes vegades els savis han dit, "la raó no vol força", i la voluntat de la majoria d'una Nació reclama poder exercir el dret de votar per poder decidir SÍ-NO, i a partir d'aquí acceptar les conseqüències que se'n derivin.

Un govern amb majoria al Parlament i al Congrés dintre d'un estat democràtic no pot emprar les lleis en contra de l'essència de la democràcia, perquè entra en la disciplina que practiquen les dictadures, experiència que els espanyols i catalans malauradament ja tenim, i que voldria poder pensar que no va deixar hereus.

Catalans, no us deixeu enganyarÉ!!!

enric carcereny beltran. lloret de mar.

El Govern de Londres, d'acord amb l'oposició, no pensa complir les seves promeses d'atorgar més poders al Parlament d'Escòcia. Textualment, el ministre principal escocès, Alex Salmond acusa els principals polítics anglesos d'enganyar tots els escocesos. Avui, com que no es poden utilitzar les armes, el més fàcil és la mentida.

Vosaltres, tots els catalans, ja sabeu quantes vegades han enganyat tant el PP com el PSOE. Com és possible que encara hi hagi alguns catalans que els votin? Aquí el Sr. Cameron i companyia van utilitzar l'argument de la por, el mateix que està fent el Govern espanyol i la seva oposició amb vosaltres. No teniu més sortida que la independència, i votar el pròxim 9-N. I per Europa, no cal preocupar-se, perquè donarà totes les facilitats perquè Catalunya continuï a la UE, ja que és un país seriós i amb un esdevenidor esplèndid. És Europa que necessita Catalunya i no al contrari.

El que ens ha de preocupar de debò

josep m. loste i romero. portbou

Europa m'està decebent molt. Europa, la UE, sembla no voler entendre la qüestió catalana. Quan Catalunya sempre ha estat, i és Europa, d'ençà de l'època de Carlemany. Aquí tenim l'escull més important que ens impedeix ser lliures.

Quan parlo d'Europa no vull dir els pobles d'Europa, sinó que em refereixo a la burocràcia de Brussel·les, la qual ara s'ha tornat molt jacobina. I no ho entenc. Per altra banda, a mi ja no m'amoïna gens el que digui o faci Madrid, el que ens hauria de preocupar molt a tots els catalans és l'actitud antidemocràtica de Brussel·les contra els anhels de llibertat nacional de la mil·lenària nació catalana. Catalunya i Europa són indestriables: històricament sempre han estar carn i ungla. No hi ha poble, al vell continent, més europeista i demòcrata que el poble català. A més, sempre a casa nostra Europa havia estat sinònim de llibertat, democràcia i modernitat.