Algú recorda la cimera contra la corrupció amb 51 propostes que va convocar Artur Mas al febrer de 2013 després d'esclatar els cas Manga i el de les ITV, entre d'altres? Ningú. Ni el propi convocant. Sempre he sigut molt escèptic davant les proclames dels polítics d'acabar amb la corrupció. I encara ho sóc més després d'haver seguit les intervencions dels portaveus dels dos principals partits polítics catalans, CiU i ERC, durant la compareixença de Jordi Pujol. A CiU, paper ben galdós el de Jordi Turull. El seu partit ja ha oblidat el cangueli posterior a la confessió del seu líder. La "refundació" de Josep Rull i la invitació a "desaparèixer" de Xavier Trias obeïen només al temor que afectés el procés sobiranista. Quan s'ha vist que no hi ha causa-efecte, tornen els honors a Jordi Pujol. Turull va convertir el frau de la família Pujol Ferrusola en un atac a l'oposició. I a ERC, Oriol Junqueras va ser l'únic líder absent de la sessió parlamentària. De fet, Junqueras sempre està absent. Com Mariano Rajoy. Gemma Calvet va ser incisiva en les preguntes, però després de demanar mil disculpes a Jordi Pujol durant cinc minuts. Potser per això ja ni Toni Soler a Polònia considera ERC un partit d'esquerres.