Aquest és el títol del llibre que Agustí Colomines i Aurora Madaula han publicat a Comanegra sobre la Mancomunitat de Catalunya, de la qual celebrem enguany el centenari. Al seu pròleg a aquest volum, Francesc-Marc Álvaro assenyala que "els catalans d'avui som fills del 1914 més que del 1714". La coincidència de les dues commemoracions i la concentració d'energies en els actes del tricentenari del setge i la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió, on Catalunya, arrenglerada amb l'arxiduc Carles en contra de Felip d'Anjou, va afrontar no tan sols la defensa del seu candidat a la corona, sinó també les del seu Dret, de la seva personalitat històrica i de les seves institucions, han provocat que la reivindicació de l'obra de govern de la Mancomunitat hagi quedat en un segon pla. Cal, però, redescobrir el pensament i l'acció del catalanisme que va plasmar-se d'una manera eficaç a la Mancomunitat. El catalanisme polític d'arrel econòmica, social i cultural, a hores d'ara notòriament majoritari i que ha contribuït a definir l'escenari actual i els nostres horitzons de futur, fa peu en un allunyament progressiu que una Catalunya industrial i amb una clara vocació cultural i un fort alè democràtic inicia ja al segle XIX d'una Espanya de la Restauració d'esperit imperial i refractària a una modernització, que va viure d'una manera dolorosa l'esfondrament de les seves colònies, amb la pèrdua l'any 1898 de Cuba i la sagnia al Marroc, que a Catalunya va tenir una manifestació trasbalsadora en la Setmana Tràgica de 1909. Aquesta distància té concrecions com el Memorial de Greuges, on Valentí Almirall va actuar de ponent, presentat a Alfons XII l'any 1885. I podem afegir-hi les Bases de Manresa, de 1892, on Domènech i Montaner, el bisbe Torras i Bages i Prat de la Riba van tenir una funció rellevant, o l'èxit de la candidatura dels Quatre Presidents a les eleccions de 1901. El veritable tomb, però, arrencarà amb l'accés d'Enric Prat de la Riba de primer, l'any 1907, a la presidència de la Diputació de Barcelona i després, l'any 1914, a la de la Mancomunitat de Catalunya, acabada aleshores de constituir. Impressiona l'ambició de la labor profundament intel·ligent impulsada per Prat de la Riba, amb la creació l'any 1907 de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic -ara Institut del Teatre- l'any 1913, de l'Escola de Funcionaris d'Administració Local -ara Escola d'Administració Pública-, segona escola de la seva mena a Europa, també l'any 1913, de l'Escola del Treball i la Biblioteca de Catalunya l'any 1914, de l'Escola de Bibliotecàries l'any 1916,... Hi van col·laborar personalitats ideològicament llunyanes de Prat com Pere Coromines, Pompeu Fabra Rafael Campalans. El programa d'inversions de la Mancomunitat anava de la construcció d'escoles, com la del Mar, i biblioteques, com la de Valls, a l'extensió de la xarxa telefònica o a les carreteres i els ferrocarrils. El cop d'estat del general Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923 va ser l'inici de la fi de la Mancomunitat, ja amb el Reial Decret de 18 de setembre sobre separatisme, i es va confirmar amb l'abolició formal el 20 de març de 1925.