Cartes

jordi valls alabau. expresident,

Assoc. cort reial i rodalies.

S'ha escrit i publicat molt a bastament al llarg d'aquests 21 anys de celebracions d'apropament de prosa, lírica i poesia als ciutadans, amb la presentació dels protagonistes (infants, adults i absents), les tres parts que van iniciar la primera Nit de Poetes de la Cort Reial i Rodalies (abans Abicrof), associació viva amb iniciatives (pintura, catifes, ...) al cor del Barri Vell, a les escales de Sant Martí (antic Seminari).

Vàrem assistir divendres passat, 19 de setembre, a la cita anual, com també molts altres anys si ens era possible. Volem felicitar els protagonistes per les seves actuacions i contingut, no en citarem cap per no deixar ningú, tots s'ho mereixen des que s'inicia amb l'associació de Cort Reial i Rodalies i va continuar amb Coordinadora de Nit de Poetes a les escales de Sant Martí, últimament al Pati de les Magnòlies.

L'organització la vam compartir al llarg de 10 anys, seria injust de la nostra part no esmentar-ho, els que a l'inici ho van fer possible: l'enyorat i traspassat Carles Vivo, Mn. Jaume Reixach, Lluís Lucero, Narcís Jordi Aragó, Joan Ribas i la col·laboració del Grup Proscenium. Donaren suport a l'acte de forma especial, Ajuntament, Diputació, Generalitat i Universitat de Girona, també veïns pròxims: Restaurant Bistrot, Joan Ensesa, Armant Lladó, antic Seminari, Palau de Caramany i, essencial, la Casa dels Agullana, amb la cessió d'espais.

Alguns us preguntareu el motiu de l'exposat ara i aquí. No és cap retret, ni tampoc ressentiment, seria molt injust en haver superat la fita aconseguida per l'associació amb 10 anys, es simplement la nostàlgia de no reviure i gaudir de l'espai escollit de i per la Nit de Poetes: les escales de Sant Martí i l'arc de la Casa dels Agullana, que elles inspiren la ploma de poetes i el pinzell de pintors, que han viscut i visitat la Girona que volem i estimem, la que portem al cor, el Barri Vell.

Gràcies, Ramon Romero, Dolors Masdevall, Ramon Mir, Olga Folch, M. Dolors Carbó i veïns de Cort Reial i Rodalies, perquè amb la vostra ajuda i presència vàreu iniciar i consolidar una celebració que desitjo com vosaltres, molt èxit als responsables avui de la Coordinadora de la Nit de Poetes, que el Pati de les Magnòlies quedi petit per retornar al seu origen.

Alumnes de setembre a la universitat

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Des que s'ha tornat a implantar els exàmens de setembre a l'ensenyament de secundària i batxillerat s'ha adaptat els horaris perquè tot l'alumnat, tant aquell que ha aprovat o passat curs al juny com aquell altre que ho ha fet al setembre, puguin començar el primer dia de classes amb normalitat.

En canvi, a la universitat no s'ha fet aquesta adaptació. Els alumnes que s'han presentat a les proves de selectivitat de setembre no obtenen les notes fins al dijous 18 de setembre. Per tant, no es podran incorporar a les classes fins que no hagin estat acceptats per cada universitat i matriculats. Així doncs, començaran el curs amb molts de dies de retard en aquells graus d'universitats que comencin abans. Tot plegat fa que s'oblidi la importància que significa l'assistència a classe i més si és al principi, que és quan el professorat explica en què consisteix l'assignatura, la metodologia que aplicarà i la forma d'avaluació.

Ja fa uns cursos que el dia d'inici de les classes tant a primària com a secundària és el mateix. Ara amb l'aplicació del pla Bolonya a la universitat, també s'ha avançat el seu començament fins al mateix dia, aquest curs el 15 de setembre a Catalunya.

Aquest curs els exàmens de selectivitat de setembre s'han fet la segona setmana de setembre. Per tant, com és que sabent amb antelació les dates d'inici als cursos universitaris, no s'han avançat aquests exàmens a la primera setmana de setembre? Hi hauria hagut una setmana més per a la correcció i notificació de notes. Als instituts fem els exàmens de setembre la primera setmana i d'aquesta forma podem fer-ne les avaluacions i entrega de notes la segona setmana, afavorint així la incorporació de tot l'alumnat, indistintament de si ha aprovat al juny o al setembre.

En Jaume Fàbrega té raó

joan boronat lecha. blanes.

En un article, el Sr. Antonio Papell, el 18-09-14, titulat "Escòcia, greu dilema aquí i allà", diu: Catalunya integrada a la Corona d'Aragó és part d'Espanya des de la unió dels regnes a finals del segle XV. ...Mai hi va haver, ni en l'Edat Mitjana, una Catalunya independent. (...) el dret a decidir és un dret democràtic només en situacions colonials o de subjugament predemocràtic.

Quan diu que Catalunya mai havia sigut independent, potser vol dir que el nostre Poble no es deia encara Catalunya (quan li convé es contradiu, l'anomena Catalunya a l'hora d'integrar-la dins del regne d'Aragó). El comte de Barcelona no era rei però era sobirà d'una nació independent. En el mateix context trobem el gentilici d'Espanya, ja que, al segle XV Espanya no existia com a estat, era una unió de regnes; de la mateixa manera que el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona (Catalunya?) es van unir per formar la Corona d'Aragó.

Per una altra banda, en una entrevista, del 21.9.14, al professor Jordi Canal, hi ha una plana plena de difamacions i incongruències. En un punt diu que no existeixen els pobles sinó el ciutadans, i després diu que el 1714 hi havia moltes ciutats borbòniques. En que quedem, ciutadans o poblacions? Periodistes i historiadors de pa sucat amb oli. Com qui va traduir "four nations" per "nación unida". Considerant els seus historials espanyolistes, no em sorprèn l'ús sistemàtic de la mentida, de la difamació i la falsificació.

Demostrem als tribunals internacionals, que Espanya, que és estat però no nació, té subjugada i tracta com una colònia Catalunya, que és una nació que vol ser estat. Que ens retornin les institucions que ens van arrabassar amb el decret de nova planta, (la Devo-max promesa als escocesos?), i llavors que es pregunti a tots els espanyols si volen separar-se de Catalunya.