Els nostres ulls, els d'aquestes generacions del present, estan veient coses increïbles a l'Església catòlica. Van veure les resistències vaticanes a un papa sant i savi, Benet XVI. Van observar com el Pontífex es retirava en un acte de llibertat i sinceritat inèdit en la història. Van admirar després l'elecció del papa Francesc, i encara que s'han sorprès pels recents nomenaments de Bergoglio a Espanya, el que estan veient ara mateix és una formidable resistència, inèdita en la seva forma, que el Sínode de la Família, que comença el pròxim cinc d'octubre i continuarà el 2015, recondueixi la pastoral amb les persones el matrimoni canònic el qual ha fracassat i que han tornat a formar una família (matrimoni civil). Aquestes persones, en no haver obtingut la nul·litat d'aquest primer compromís, no poden obtenir el perdó sagramental ni accedir a la comunió eucarística.

A aquesta situació (més freqüent a l'Europa central o a Llatinoamèrica que a Espanya), el cardenal Walter Kasper li va proposar el febrer d'aquest any una sortida que va comptar immediatament amb la simpatia del papa Francesc. La "solució Kasper" es formulava d'aquesta manera: "Hem de negar-l'hi, després d'un temps de nova orientació, el sagrament de la penitència i de la comunió a un divorciat tornat a casar: 1) si es penedeix del seu fracàs en el primer matrimoni; 2) si ha aclarit les obligacions del primer matrimoni i ha exclòs de manera definitiva tornar endarrere: 3) si no pot abandonar sense altres culpes els compromisos assumits amb el nou matrimoni civil; 4) si s'esforça a viure al màxim de les seves possibilitats el segon matrimoni a partir de la fe i educar als seus fills en la fe; 5) si desitja els sagraments com a font de força en la seva situació?".

Immediatament, i apel·lant a la indissolubilitat del matrimoni, que és una de les columnes doctrinals de l'Església, diversos cardenals, teòlegs i diversos alts eclesiàstics van negar tota viabilitat a la "solució Kasper". Des d'aquest moment va florir l'"afectuosa hostilitat que envolta Santa Marta" (la residència del Papa Francesc al Vaticà), segons ha descrit l'historiador i vaticanista Alberto Melloni en el Corriere della Sera.

Doncs bé, acaba de veure la llum, a poc més de dues setmanes abans del Sínode convocat per Francesc, el llibre Remaining in the Truth of Christ: Marriage and Communion in the Catholic Church ("Continuar en la veritat de Crist: matrimoni i comunió a l'Església catòlica"), publicat per Ignatius Press, editorial de Sant Francesc fundada per un jesuïta d'orientació tradicionalista (també n'hi ha). Cinc cardenals, veritables pesos pesants del Vaticà, escriuen en les seves pàgines: Müller, prefecte de Doctrina de la Fe; Brandmüller, president emèrit del Pontifici Comitè de Ciències Històriques; Burke, prefecte de la Signatura Apostòlica; Caffarra, arquebisbe de Bolonya, i De Paolis, president emèrit de la Prefectura d'Assumptes Econòmics.

Acabat de publicar el llibre, el mateix Kasper, de 81 anys, acaba d'evocar en una entrevista de Vatican Insider (web del diari La Stampa), que "durant el Concili Vaticà II i el postconcili existien resistències d'alguns cardenals a Pau VI, però no amb aquesta modalitat organitzada i pública. Si els cardenals, que són els col·laboradors més pròxims del Papa, intervenen d'aquesta manera ens trobem enfront d'una situació inèdita".

Una situació inèdita que fins i tot ha pogut espantar a algun dels col·laboradors del llibre. El mateix cardenal Müller ha reconegut davant els seus cercles més pròxims que "el moment de distribució del llibre ha estat desafortunat", segons acaba de recollir el Corriere della Sera. Però mentre el llibre es gestava, Kasper va reformular la seva proposta en una conferència que va oferir a Assís a començaments de setembre.

La seva nova pregunta davant el començament del Sínode ha estat: "És possible una comparació amb el canvi que es va produir al Vaticà II?". I responia: "El Concili va afirmar clarament que l'Església catòlica és la veritable Església de Crist, sense deixar d'afegir que més enllà dels límits institucionals de l'Església no hi ha un buit, sinó elements d'eclesialitat". En efecte, aquesta reformulació del Vaticà II, que va enervar el tradicionalisme, semblava abolir la idea que extra ecclesiam nulla salus ("fora de l'Església no hi ha salvació").

En conseqüència, Kasper es pregunta si "no hi ha potser elements del sagrament del matrimoni també en el casament civil quan es viu de manera cristiana?", al que agrega "el fet que un cristià pot fracassar en el seu primer matrimoni" i que "per a la misericòrdia de Déu és impensable deixar caure una persona en un pou sense cap sortida".

Està el papa Francesc afectat pel front de cardenals contra Kasper? Algunes vagues informacions van indicar recentment que a Bergoglio no li havia agradat la publicació d'aquest llibre. No obstant això, el referit Melloni al·legava que "aquesta afectuosa hostilitat la rep el Papa amb jesuítica indiferència". Cal anotar que la indiferència dels Jesuïtes no consisteix en el fet que les coses li rellisquin a un, sinó que, una vegada posats els mitjans, per exemple, per prendre una decisió, aquesta es produeixi segons la voluntat de Déu. I prova que Francesc no eludeix la confrontació teològica és que els cardenals Müller, Burke o Caffarra estaran presents en el Sínode.