Amb la signatura per part del president Artur Mas del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, Catalunya es disposa a exercir un dret que, tant des del PP com també des del PSOE, tornen a negar. Tots dos partits argumenten la il·legalitat de la consulta, pel fet que la Constitució la prohibeix. A més, defensen el dret de tots els espanyols (i no només dels catalans) per decidir un "hipotètic" referèndum.

Fa un any llarg, concretament el març de 2013, a la premsa de Madrid, pràcticament ningú no va comentar la notícia del referèn?dum sobre la sobirania de les Malvines. L'arxi?pèlag, amb menys de 3.000 habitants, va votar amb llibertat, i decidí de continuar com a territori britànic. I tot i que el Senat de l'Argentina rebutjà el referèndum titllant-lo d'il·legal, no va enviar l'exèrcit per prohibir aquest acte de sobirania popular. La presidenta de l'Argentina, que digué que no reconeixia aquest referèndum, tampoc no va enviar l'exèrcit per tal d'impedir la consulta.

El govern de Falkland Islands va exigir a l'Argentina que respectés la voluntat del 98,8% dels seus ciutadans, que el 10 i l'11 de març de 2013 van votar a favor de continuar mantenint la ciutadania britànica, mentre que només un 0,2% hi va votar en contra. Els ciutadans de les Malvines deien: "Que els argentins tinguin clar que aquesta terra no és seva". I el president de l'Assemblea Legislativa de les Malvines, Gavin Short, després de la victòria del sí, deia: "Presidenta Fernández li hem enviat un missatge clar: no volem de cap manera ser governats per Buenos Aires. Espero que ho respecti".

A més en el referèndum de les Malvines van votar només els ciutadans d'aquest arxipèlag, no tot el Regne Unit de la Gran Bretanya, que els donà la llibertat d'elegir una opció o una altra. Com també ha passat en el plebiscit celebrat a Escòcia el passat dia 18.

En relació amb la Consulta del pròxim 9 de novembre, des de la "Meseta", s'han alçat veus contràries a aquest dret que va exercir amb tota llibertat les Falklands Islands, argumentant que s'han de respectar les lleis i sobretot la Constitució. I que en cas d'un hipotètic referèndum (que Espanya no vol) haurien de votar tots els ciutadans de l'Estat! Igual que a les Malvines? Igual que a Escòcia?

Tant els qui defensen una hipotètica par?ticipació de tot l'Estat Espanyol en la Consulta del 9N, com els qui demanen el respecte a la llei, pel que fa referència al referèndum de Catalunya, s'obliden que la llei està feta per als homes i no els homes per a la llei. I que la llei està al servei dels pobles. De la llibertat dels pobles. I és evident que la democràcia ha d'estar per damunt de la llei. O no ha d'estar la democràcia per damunt de la llei en la lluita per acabar amb l'ablació, la tortura o la pena de mort, legals a molts països! No va ser legítima i democràtica fa anys la insubmissió al servei militar, malgrat que la llei obligava a fer-lo? El poble no va tirar a terra el mur de Berlín, que la legalitat mantenia dret? O l'Apartheid no era també legal? I Gandhi? El seu testimoni a favor de la pau, no va fer realitat la independència de l'Índia?

El referèndum de les Falklands Islands (silenciat fa any i mig a la premsa de l'Estat) i el respecte de la Gran Bretanya en aquest procés (i en el d'Escòcia) és una bona lliçó per als polítics del PP i del PSOE, que posen la llei per damunt del dret d'un Poble a escollir el seu futur! I el que és evident és que la llei no pot ofegar la democràcia. Tant que elogia el Sr.Rajoy el govern del Sr.Cameron, perquè no aprèn d'aquest polític britànic el respecte a la llibertat i a la voluntat dels pobles?

En últim terme, ¿què és més democràtic, votar o impedir una votació? I què és més democràtic, ¿preguntar a un poble què vol per al seu futur o impedir-ho? Una votació mai no fractura un país. El que fractura un país és impedir i prohibir l'expressió de la voluntat popular i utilitzar un Tribunal per ofegar la veu d'un poble.