Derrotar Mariano Rajoy no té mèrit, però Artur Mas es va imposar diumenge a la nit a Ana Pastor. La deixadesa i desistiment de responsabilitats del Govern havia lliurat la sort de l'enfrontament de Madrid amb la Generalitat a la coratjosa periodista. La seva ferocitat inquisitiva va ser desbaratada pel president, perquè el cabdell legal deambula pel terreny de la indefinició que el líder de Convergència ha après a domesticar.
Cremat l'últim cartutx mediàtic, a Rajoy no li va quedar un altre remei que comparèixer el mateix dia de la desaparició oficial de Miguel Boyer, perquè la real va tenir lloc fa mesos en les pàgines d'Hola! El president del Govern estava més espantat, en el seu intent desesperat de frenar l'allau, que Artur Mas en signar la convocatòria de la consulta.
Parafrasejant el balbucejant Rajoy, per fi s'ha adonat de l'embolic en que està ficat, a falta que algú li indiqui la sortida. Es refugia que Mas "pretén convocar" un referèndum, quan el repte fa dos dies que està rubricat, perquè el president del Govern sempre arriba amb retard als esdeveniments.
A continuació, Rajoy diposita el referèndum en el mateix Tribunal Constitucional al qual va remetre la seva oposició contra els casaments homosexuals que ara aprova, o contra una legislació sobre l'avortament que ara desitja mantenir. Concep la cambra imbatible com un gabinet d'advocats de l'Estat.
En procedir a la inevitable suspensió de la consulta, el Constitucional torna a col·locar la pilota en el terreny favorit d'Artur Mas. Pot seguir com si res mentre sosté que no fa res, avançant en els preparatius d'un referèndum que, ocorri o no, sembla concebut pel Baudrillard de La consulta que no va tenir lloc.
Artur Mas no ha coincidit mai amb Alex Salmond, i erren els qui els converteixen en bessons. L'escocès postulava la independència, Mas sols avala el referèndum. Es comporta com un àrbitre o, millor, com un jutge d'instrucció que impulsa el procés sota la ficció que no pren partit a favor de l'acu?sa?ció.
La consulta ja no és el problema d'un Artur Mas que mai es va plantejar el martiri com opció professional. Rajoy afrontarà les conseqüències que Espanya sigui la ver?sió pacífica de Grècia, i Catalunya d'Ucraïna.
