Després de tants anys dient que la justícia espanyola era més lenta que una tortuga coixa, els del Constitucional acceleren i li treuen uns quants parsecs d'avantatge a la nau de Han Solo. Quin rècord! Si jo fos ministre de Justícia, els traspassava avui mateix els Gürtels i els Eres, els Undargarins i els Millets. Se'ls polien en quatre tardes mal comptades.

Qui afirmi que no s'esperava tanta eficàcia jurídica, menteix com un lladre. I a qui l'hagi sorprès que Rajoy, Sánchez i companyia titllessin d'il·legal la convocatòria, sense deixar que la tinta presidencial s'assequés sobre el decret, que s'ho faci mirar. Tot això era previsible.

Si anem seguint el fil de la troca, podem deduir que els magistrats del Constitucional no ens ho posaran gens fàcil per poder votar. Si van ser capaços de fotre a mar aquell Estatut amputadíssim, de la Llei de Consultes no en deixaran ni les engrunes. Per això mateix trobo un gest d'humor negríssim que, ara, quan ja s'ensumen que el suflé no era cap suflé, alguns prohoms del PSOE i de la dreta espanyola proposin, per resoldre l'embolic, que els catalans votem un altre Estatut que sigui una miqueta -no gaire- asimètric. És lloable que tot just ara se n'adonin, però ja han fet tard: molts catalans no volem lluitar per cap altre Estatut retallable; sabem que el Govern central l'incompliria i el buidaria de competències. Preferim dotar-nos d'una Constitució Catalana, que ens permeti ser un Estat nou d'Europa. I més tard o més d'hora, aquest dilema s'acabarà escatint a les urnes. De forma pacífica i democràtica. Per molts magistrats que es puguin treure de la màniga.