Fa pocs dies, en una recent visita al Museu Dalí, escoltava de passada una guia que explicava als seus atents espectadors que Dalí deia que aquell museu que ara compleix quaranta anys faria rica la ciutat de Figueres, i de fet, ho representa en una de les sales, i encara que probablement el geni ho devia dir en sentit figurat, la història li ha donat la raó. En aquests quaranta anys milions de persones han desfilat pels carrers de Figueres per visitar un espai únic. Què seria de la capital de l'Alt Empordà sense la icona del Museu Dalí? Probablement una ciutat corrent i com a molt, un centre comercial.
Dalí va llegar a Figueres la millor de les herències possibles i gràcies als gestors de la Fundació avui el Museu traspassa fronteres i s'ha convertit en visita obligada dels milers de visitants que acull el nostre litoral. No sé si tots plegats som prou conscients del que significa per a Figueres i per a les comarques gironines en general disposar d'un espai tan especial i tan espectacular com el Museu Dalí, i si no ho som, potser que ens adonem de la riquesa que aquest aporta al patrimoni cultural.
El quarantè aniversari del Museu no deixa de ser una bona oportunitat perquè la gent de casa el visiti i s'adoni de la joia que tenim a casa nostra, ara que mig món ja sap que l'obra de Dalí segueix essent única i genial. He tingut l'oportunitat de visitar molts i grans museus però difícilment he trobat en cap d'ells el clima de sorpresa continuada que ofereixen les diferents sales del Dalí, ni el caliu especial que es genera davant ca?da quadre, davant cada peçaÉ Quan surts de nou al carrer t'adones de la fortuna que té Figueres a les seves mans. Avui, Dalí seria feliç sabent l'admiració que desperta el seu Museu i que segueix despertant la seva obra, però també la caixa que genera.
