Salvats per l'Alicia Sánchez-Camacho. Li haurien d'enviar una panera, i no cal que esperin a Nadal. Li poden enviar el dia de la Hispanitat, festa nacional de l'Espanya constitucional per llei de 1987.

La presidenta del PP català va donar ahir l'excusa perfecta al bloc de la consulta per amagar les vergonyes de les seves discrepàncies. La intervenció de la popular al Parlament va fer que el bloc tanqués files, i el lluïment va anar a càrrec d'Artur Mas, que va proclamar: "No rectificaré". Aplaudiments. Per arrodonir la jornada, el PP va anunciar que informaria el fiscal que al Parlament es votaven coses prohibides. La mar passa de marejol a maregassa? Hi ha una amenaça de galerna? Tots ferms! Els oficials ambiciosos ja es barallaran un altre dia.

Barallar-se va ser el que van fer a la reunió de govern de dimarts. Amb les maneres pròpies de la gent civilitzada, i amb la certesa que a tots els anima el mateix propòsit, però les cròniques diuen que la reunió va ser "tensa", per molt que el portaveu Homs parli d'"exageracions" -una paraula que no constitueix un desmentit, sinó una confirmació amb prou feines suavitzada.

Hi havia dos fronts: els partidaris d'acatar la suspensió, ni que sigui de moment, i els que jugaven amb la idea de plantar cara. La desobediència de la qual han parlat Esquerra i les CUP. Entre els moderats, els consellers de Governació i Interior. Tots dos d'Unió. Tenen a les seves ordres els funcionaris indispensables per a la consulta. I de fet, estaven dien: no es pot garantir que molts funcionaris no s'arruguin si comencen a ploure denúncies per desobediència. Prudent reflexió i prudent decisió final de trepitjar el fre.

El que escandalitza, tanmateix, és que tot això ja sabien que passaria. Eren conscients que la llei i el decret quedarien suspesos pel Constitucional. Si no era al cap de dos dies, seria al cap de quatre. Ho sabien, i calia esperar que el Govern i el bloc de la consulta haguessin discutit, amb temps, quins moviments executarien en aquest revolt del full de ruta. No sembla pas que ho fessin. Pel que s'ha vist fins ara, el pla B diu "votarem", però la resta és en blanc. Si diu alguna cosa més, alguna cosa sòlida, ho dissimulen molt bé. La impressió és que van obviar discutir-ho perquè sabien que no es posarien d'acord. Fa un any tampoc no estaven d'acord amb què volien preguntar, i per això els va sortir una pregunta laberíntica. Quin panorama. Sort en tenen de la Camacho.