Les lleis i les sentències o s'acaten o es desobeeixen. Excepte si ets diputat al Parlament. Pots desobeir una ordre judicial i alhora quedar protegit per una llei espanyola. Llavors, pots ser valent a mitges.

Malgrat que hi ha una ordre de suspensió de la consulta del 9-N, el Parlament amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, va designar la Comissió de control de les consultes populars -organisme que hauria de supervisar el 9-N. Això s'ha qualificat de "tirar pel dret". Però el president Mas diu que ell no ha desobeït, ni ho pensa fer. El mateix que va dir Joan Herrera d'ICV. En resum, que el Parlament es mantindrà dins la legalitat, encara que sembli el contrari.

Davant els ciutadans que els donen suport, alguns parlamentaris es presenten com els primers valents que es revolten contra el Tribunal Constitucional. Però a continuació mostren una immensa preocupació perquè els funcionaris o ciutadans puguin ser processats o inha?bi?litats. Per què tiren pel dret els diputats però han d'anar amb compte els treballadors públics o els ciuta?dans?

La raó és molt més senzilla del que sembla. Ni els parlamentaris catalans -ni tampoc els espanyols- són més valents que els ciutadans que representen. Al contrari. Tenen una protecció especial amb la figu?ra de l'aforament que els permet blindar-se davant de l'acció de la justicia ordinària.

A Alemanya cap polític està pro?tegit per l'aforament. A Itàlia i Portugal, només el president de la República. A França, el president de la República, el primer ministre i els ministres. Però a Espanya, i això inclou també Catalunya, és una figura molt especial: estan pro?tegits tots els diputats al Congrés i els senadors i tots els diputats autonòmics, així com els membres del govern i el Cap d'Estat.

D'aquest tracte privilegiat propi i únic del sistema espanyol se'n beneficien els polítics catalans. Malgrat que diuen que defensen el poble, ells són jutjats de manera diferent al poble.

Perquè, a més, l'anul·lació d'aquesta protecció recau en els seus propis vots. Per poder jutjar algun parlamentari català que estigui aforat, el desaforament s'ha de portar al mateix Parlament. En resum, qui de?cideix quan i com es jutja un di?putat són els companys de partit i Parlament. Votaran els 86 diputats que formen la majoria sobi?ranista per ser jutjats si hi ha denúncia del Govern central? O es blindaran els uns als altres perquè han fet el que els demana el poble? A més, per elimi?nar aquest privilegi caldria reformar l'Estatut d'Autonomia o la Constitució. Quina paradoxa.

Artur Mas ja sap que el procés ha quedat encaixat entre manifes?ta?cions, el Tribunal Constitucional i les decisions del Parlament. Rajoy no mourà ni un sol dit. No li cal: tot el que surti fora d'aquest marc serà una il·legalitat amb risc d'inhabilitació.

Quan ja es creia que entràvem en el terreny dels fets, la realitat és que continuarem en la gesticulació. Molt de soroll al Parlament, al carrer i a Madrid. Però sense cap risc real de trencar la legalitat.