A mi, que en els cinc darrers anys només he encès un fogó, per cuinar arròs pels meus fills i encara estem en procés de desincrustar-lo de l'olla. A mi, que només entro a la cuina per agafar una cervesa. A mi, m'han convidat a participar en un concurs de cuina al Firatast. Es tracta de fer una truita, que segons he hagut de buscar a l'enciclopèdia és "ous batuts i fregits, als quals hom dóna forma oblonga". Demà buscaré el significat d'"oblonga" i sobretot el d'"hom", que és qui fa la feina. I tanmateix, he acceptat. No només perquè se m'atorga llibertat per utilitzar qualsevol ingredient, llibertat que aprofitaré per sorprendre i qui sap si intoxicar el jurat. He acceptat sobretot perquè jo sempre he volgut ser constructor. No un constructor més, sinó dels que edifiquen allà on a qualsevol altre li estaria prohibit, i la manera és disfressar-ho sota una pàtina gastronòmica. Ser cuiner abans que constructor, vet aquí el secret de la vida.

Guanyat el concurs, seré Gran Sacerdot d'aquesta nova religió que és la Gastronomia i podré edificar penjant del riu Onyar, al cap de Creus o al mateix claustre de la Catedral si em passa pel barret. A veure qui li diu que no a un artista, a un creador, que aquests són els epítets amb què es coneix ara la gent que dóna de menjar als altres.

Amb una truita normal no vaig enlloc. Per ser considerat artista cal que la truita sigui diminuta i càpiga sencera en una cullera que per descomptat serà torta, a veure quin artista usa culleres rectes. El preu no pot baixar de 35 euros, so pena de ser considerat un simple cuiner, i a aquests no se'ls deixa edificar ni una barbacoa al seu pati. I mai recomanaré un vi per ?acompa?nyar-la, sinó per fer un bon maridatge.

Ha de semblar qualsevol cosa excepte una truita. He pensat oferir els ous batuts en un plat, més enllà una mica d'oli, i allà a baix la sal, presentant al jurat una truita deconstruïda. D'aquí a deconstruir cala Montjoi només hi ha un pas.