Aen Quim Brugué el conec de les nits salvatges de l'Escala als estius dels 80, quan l'alcohol i les turistes estaven al nostre abast en exuberants quantitats i -si en deu fer temps- tots dos lluïem una bona mata de cabell. Probablement vam parlar més d'una nit a l'Acuarium, i dic probablement perquè seria una conversa amb la boca pastosa que l'endemà cap dels dos recordaria. Així eren aquelles nits. No diria que som amics però pel que l'he seguit, llegit i escoltat, el tinc per un home honest i racional, cosa estranya ens els temps que corren, quan qui no posa la cartera per davant del cervell hi posa la pàtria -la que sigui-, ambdues entitats igualment pernicioses.

Em va estranyar que acceptés implicar-se en la comissió que ha de vetllar per la puresa democràtica de la consulta. Em va estranyar perquè si el temps ha tractat d'igual manera l'exterior dels nostres caps, creia que el mateix hauria fet amb l'interior, i jo fa temps que sé que a les comissions no volen gent independent sinó palme?ros. No ha trigat a adonar-se'n, en un parell de dies ha dit "aquí us quedeu".

Que un catedràtic del seu prestigi renunciï a la comissió de control de la consulta hauria d'haver suscitat preguntes, moltíssimes i molt incòmodes, sobre les raons que ha detallat. En comptes d'això ha provocat un munt de desqualificacions contra qui ha gosat qüestionar que el procés sigui prou democràtic. Pel que fa a preguntes, es podrien resumir en aquestes: Deu ser un cavall de Troia de Rajoy? Un espanyol camuflat? Un -Déu ens assisteixi- federalista? El va proposar ICV? Això ho explica tot!

Malament pinten les coses per a Catalunya si preferim tirar endavant sense saber. L'únic positiu que n'extraurà Presidentmàs és que d'aquí endavant mirarà molt bé que a cap comissió no se li coli ningú amb criteri propi.

Del que segur que podem acusar en Quim Brugué és de no ser patriota. I això, per mi, és tot un elogi.