Aquesta tarda, a les set, a l'edifici Mercadal de la Fundació Universitat de Girona (Plaça Jordi de Sant Jordi), hi tindrà lloc un acte important. Montserrat Guibernau hi pronunciarà una conferència titulada Democràcia i canvi polític a Europa. Guibernau, nascuda el 1960 a Vilanova i la Geltrú, es va doctorar en Teoria Social i Política a la Universitat de Cambridge i actualment és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. És, per tant, una de les nostres intel·lectuals amb més prestigi i credibilitat internacional i una gran coneixedora dels diversos corrents d'emancipació nacional que han tingut lloc a Europa en les últimes dècades.

La conferència de Guibernau seria, per si sola, una gran notícia. Però representa, de fet, tot just el tret de sortida d'un cicle de debats promoguts pel rectorat de la Universitat de Girona sota el títol "El procés a debat: Debats universitaris sobre identitat nacional, el dret a decidir i la independència de Catalunya". El rector Sergi Bonet ja va concórrer a les eleccions amb el compromís electoral de dur a terme aquestes jornades, i de fer-ho des d'una perspectiva enriquidora, reflexiva, des de la màxima neutralitat política possible i que, sobretot, permetin escoltar, en cada debat, opinions per tots els gustos.

Ens hem de congratular, francament, que sigui la nostra universitat la que porti a terme una iniciativa com aquesta. La universitat -qualsevol universitat- hauria de ser la punta de llança del diàleg, de l'intercanvi lliure d'opinions i del màxim respecte per les posicions de l'altre. Durant aquests mesos d'efervescència política, doncs, hauria sigut esperable que gairebé totes les universitats catalanes s'haguessin pres molt seriosament el repte de debatre a fons el nostre present polític. Al marge d'algun acte escadusser, però, haurà estat la Universitat de Girona l'única de Catalunya que ha tingut el coratge d'organitzar un cicle de debats tan complet i contrastat com el que avui comen?ça.

Després de la conferència inaugural d'aquesta tarda, el cicle tindrà lloc sempre els dimarts (14, 21, 28 d'octubre i 4 de novembre), amb un debat al matí en seu universitària i una conferència a la tarda a l'Edifici Mercadal de la Fundació UdG. El director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i encarregat també de la direcció del cicle, Joan Vergés, s'ha inspirat en els cèlebres debats de la Oxford Union, on es planteja una pregunta que cal respondre amb un sí o amb un no i dos o més contrincants alternen arguments a favor d'una i altra posició. D'aquesta manera, a Girona, es plantejarà cada dimarts una de les preguntes següents: "Continuar parlant d'identitats nacionals té sentit al segle XXI?", "Els catalans haurien de poder votar sobre la possible secessió d'Espanya?", "La independència seria un mal negoci?" i "Independència de Catalunya, sí o no?". Quan se sotmeten a debat preguntes com aquestes no es fa per convèncer els convençuts (que no té cap gràcia) sinó per convèncer els indecisos o, fins i tot, desconvèncer els con?vençuts (és a dir, convèncer-los del con?trari del que estaven convençuts). Aquesta és la gran virtut de qualsevol debat i, per això, l'organització ha vetllat perquè hi fossin representades veus màximament qualificades d'un sentit i de l'altre. Així, podrem escoltar (entre altres) Ferran Sáez Mateu, Félix Ovejero, Manuel Cruz, Miguel Ángel Quintanilla Paz (FAES), Clemente Polo, Miquel Puig, Elisenda Paluzie, Josep-Maria Terricabras, Santiago Vidal, o Victòria Camps.

Les conferències de tarda, totes a l'Edifici Mercadal, constituiran tot un luxe intel·?lec?tual. Després de la d'avui de Montserrat Guibernau, dimarts vinent podrem escoltar Michel Seymour (Universitat de Montréal); el dimarts següent, Michael Keating (Universitat d'Aberdeen, Escòcia); l'altre dimarts, Enrico Spolaore; i el cicle el tancarà Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Com que del que es tracta és d'escoltar tothom per convèncer i deixar-se convèncer, el rector de la UdG va enviar fa uns mesos una carta al ministre espanyol d'afers exteriors convidant-lo a participar -ell personalment o una persona per ell delegada- en un dels quatre debats. No sé què em fa pensar que la resposta deurà ser negativa. Les institucions espanyoles tenen tanta fòbia a debatre com els catalans obsessió per la representativitat i l'equanimitat. A aquestes alçades del procés, quan les posicions ja estan més que preses i tot comença a estar dat i beneït, som molts els que encara esperem una ment preclara que, amb arguments a?ma?bles, sòlids i rigorosos (no pas amb a?mena?ces, prohibicions i vituperis) ens faci veu?re que anem errats.

Sens dubte, aquests debats serviran per fornir-nos punts de vista nous, que ens ajudaran a entendre millor tot el que (ens) està passant aquests mesos. Del que es trac?ta és de debatre, debatre i debatre. Perquè aquests animalots que som els humans no tenim altra cosa que la paraula per deixar de ser animalots i tornar-nos animalets mitjanament civilitzats.