Turismefòbia és un concepte que fa anys que ronda per ciutats com París, Londres, Florència, més recentment però amb molta força es nota a Barcelona, i en un futur potser no gaire llunyà amenaça d'aparèixer a Girona. Aquesta fòbia al turisme es desenvolupa en indrets on l'excés desmesurat de visitants crea inconvenients de mobilitat i de repòs seriosos als ciutadans que res tenen a veure amb aquest sector econòmic, més enllà de viure o treballar a la zona afectada per aquest pelegrinatge de gent despistada que fa fotos inconsistents amb telèfons mòbils, que menja gelats, gofres i kebabs, i que vesteix amb pantalons curts i colors llampants.
L'actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és de l'opinió que aquesta ciutat, sense cap indús?tria destacable ni altre tipus d'atribut econòmic, només pot créixer explotant els seus atractius turístics. Certament és una alternativa però cal que tot plegat es desenvolupi amb mesura perquè sigui una ciutat en la qual a més a més es pugui viure. No s'ha de ser ni tan proteccionista com en el passat, quan una Girona amb polítics arrogants limitava en excés l'expansió del negoci turístic, però tampoc cal posar tota la ciutat al servei d'aquesta empresa. Només l'equilibri evitarà la turismefòbia, que ja va tenir algun petit brot a Girona fa una dècada al Barri Vell.
En aquella època un magistrat de l'audiència de Girona em deia que se li feia molt difícil anar a treballar cada dia esquivant gent despistada. També un arquitecte m'assegurava que si en aquell moment s'hagués de prendre la decisió de fer la seu del seu col·legi professional, mai seria a la Pia Almoi?na. Un habitant amb pedigrí del Barri Vell també m'explicava que es preparava per a la tercera edat comprant un pis fora d'allà. Allò que durant temps es deia conver?tir la Girona antiga en un parc temà?tic. Amb el temps encara no s'ha convertit ben bé en això, però poc li falta.
