No m´agrada
Miquel Mompió. riudarenes.
A ningú li agrada pagar impostos i jo el primer, però, com diu una cita de la Rerum Novarum, els que hem rebut més tenim una hipoteca social envers els que han rebut menys «això és solidaritat i caritat cristiana». Però:
-No m´agrada veure que els meus impostos no s´administren bé.
- No m´agrada que els meus fills, néts i jo haguem de pagar al Sr. Florentino Pérez una obra privada mal projectada.
- No m´agrada que, de l´obra del canal de Panamà amb Marca Espanya, n´hauré de pagar el sobrecost.
- No m´agrada que Catalunya i concretament Girona siguin tan maltractades amb els impostos de l´Estat en infraestructures quan som la porta d´Europa.
- No m´agrada la vergonya de les targetes de crèdit de certs personatges a certes entitats i que a moltes víctimes de les preferents encara no els hagin retornat els diners.
- No m´agrada que la hiprocresia i ambició dels governants i bancs hagin posat paranys hipotecaris a milers de famílies que ara estan desnonats.
- No m´agrada saber que la factura de la llum hauria de ser un 33% més barata i no engreixar les grans companyies amb expresidents i exministres en els seus consells d´administració.
- No m´agrada que la disposició d´en Felipe González de fer anar polítics a les Caixes hagi enfonsat unes Entitats que eren professionals i serioses.
- No m´agrada que tinguem un sistema electoral de llistes tancades i que patim una nova dictadura, que és la dels partits.
- No m´agrada que els poders fàctics dels món, governs, bancs i multinacionals tinguin per déus el diner, el poder i l´ambició.
No m´agrada que la paraula Déu el que sigui i l´Amor als homes no estigui en el cor i les accions dels homes que porten el món.
M´agradaria veure el món, avui, regit per l´amor, la justícia, la solidaritat i el diàleg.
Quina altra bestiesa ha de fer el PP?
JOSEP MARIA BOSCH. girona.
Al llarg del temps, hem anat analitzant totes les bestieses que ha fet aquest PP (concretament el PPC); molt especialment sota el lideratge de l´Alícia Sánchez Camacho. Hem pogut denunciar el seu odi a Catalunya, a l´idioma català, als catalans, etc. Hem pogut analitzar el seu menyspreu pel Parlament bo i negant-se a declarar davant dels seus companys parlamentaris. També el seu menyspreu a la Policia catalana; els Mossos d´Esquadra. Hem pogut veure com ha aconseguit tenir totalment sotmès una persona intel·ligent i dialogant com és el Sr. Enric Millo, avui una senzilla prolongació d´ella mateixa, sense cap mena de personalitat. Hem vist, també, les seves irregularitats i menyspreu de les persones, en el tema del restaurant La Camarga de Barcelona. L´hem vist dient tota classe de ximpleries en mitjans de dubtosa seriositat com Intereconomía TV o 13 TV.
Però mai la «nostra» Alícia havia arribat al que ha fet recentment€ delatar els seus companys d´escó, al Parlament de Catalunya. Quan érem petits i anàvem a l´escola, una de les coses que apreníem primer era que el fet de ser «xivato» era una de les pitjors actuacions que es podien tenir envers els amics€ Jo no sé si l´Alícia té amics... És molt difícil que així sigui... Però sí que ha «xivatat» els seus companys.
Crec que s´imposa que aquesta dona es relaxi; deixi d´amenaçar «propis i estranys» i, sobretot, recuperi el seny que mai hauria d´haver perdut. Ja sé que aquesta carta -com totes les anteriors- no servirà per a res€ Però animo la Sánchez Camacho que -per una sola vegada- tingui la serietat que no ha tingut mai.
El dret és sobretot sentit comú
enric carcereny beltran. LLORET DE MAR.
No sé si tothom s´adona que tant els catalans de soca-rel, com els que senten Catalunya com a casa pròpia vinguin d´on vinguin i parlin l´idioma que sigui, no solament estem entrant a la història sinó que fem història, desobeint les ordres d´uns tribunals manipulats per la política i el d´un estat que encara creu en el poder del fuet, i del càstig per sotmetre tot un poble.
Si el meu pare va ser capaç de desobeir una ordre injusta de l´«insigne» governador civil de Girona de nom Mazo Mendo, i va ser tancat a la presó, el 24 de novembre de 1954, com poden pensar que tot un poble no serà capaç de desobeir un Govern que no respecta els més elementals principis democràtics, que estan per sobre de qualsevol llei, i que si fossin capaços de tancar el President Mas, o qualsevol altre polític, l´únic que farien seria esperonar, no només Catalunya sinó tot Europa i el món sencer, que els condemnaria sense cap pal·liatiu.
L´advocat Beltrán Gambier, especialista en transparència pública i membre fundador de Transparència Internacional-Espanya, emet una sentència clara sobre la situació: «La consulta convocada per la Generalitat és legal, i considero que no es viola l´article 149, 1, 32 de la Constitució espanyola». Tot seguit, afirma: «Entenc que això pot irritar a alguns, però no concebo possible que la llibertat d´expressió d´un poble, i la dels seus governants per conèixer-la, pugui contravenir normes legals o constitucionals». Tempus Fugit...!
I després del 9-N, què?
joan enric carreras mercader.
bellcaire d´empordà.
El que més em preocupa és aquest sentiment i esperança que el dia 10 de novembre serem una Nació de ple dret, amb totes els avantatges i cap incovenient. Durant tres anys s´ha estat construint en la ment de molts catalans un País fictici, segurament a causa del sentiment valuós de la llibertat, però penso que és molt teòric i poc racional, i que no toca de peus a terra. Malauradament, per a molts som espanyols encara que no ens agradi, i de fet sempre hem protestat del Règim viscut, recordo de tota la meva vida, sobretot de joventut, haver anat cada 11 de Setembre devant el Govern Civil a fer córrer els grisos, i sense poder-nos comunicar fàcilment com es fa ara també fèiem remor, però l´endemà, a treballar com sempre. Des de fa tres anys aquesta remor s´ha convertit en un tsunami, i ha tapat moltes mancances i s´han obert un munt de negocis per vendre samarretes groges, i estelades, i s´han fet un munt de diners, però la veritat de la veritat és que ni tan sols podrem votar i saber el que volem els catalans, perquè encara que no ens agradi vam votar una Constitució que ens diu que això no ho podem fer, i fer-ho de «per riure» i com si féssim «una costellada» no servirà de res. Per a la resta d´Europa és un problema intern d´un país que és Espanya, oficialment per a ells som una regió d´aquest estat, malgrat que tenim el Parlament més antic, i Catalunya ja existia abans d´anomernar-se Espanya el conjunt de regions.
La cuina de Gaudí
jordi pausas. parís.
A Barcelona se celebra el primer congrés internacional sobre l´arquitecte Antoni Gaudí amb quaranta ponències, una de les quals ha anat a càrrec de l´inefable i imprescindible Ferran Adrià, que hi ha elucubrat sobre «el procés creatiu de Gaudí des de la cuina». Ferran Adrià, -sigui dit amb tot el respecte- és un Frégoli -com ho va ser Joan Brossa, ara homenatjat- disposat a fer tots els papers de l´auca...
