Cartes

Elena Fernàndez Usón. GIRONA.

Parem a pensar quantes vegades al llarg del dia estem mirant una pantalla al marge de tot allò que passi al nostre voltant. Estem tan absorts en les noves tecnologies que no ens adonem que fora d´aquest món hi ha una vida, la nostra.

Caminem i no som conscients del paisatge que ens envolta, de la gent que passa pel nostre cantó, fins i tot ens importa més allò que estiguem llegint en el mòbil que la persona que està amb nosaltres prenent un cafè. Ens hem tornat dependents d´una màquina. Si tots desconnectéssim per un moment i contempléssim, veuríem que hi ha coses que no es poden explicar a través d´una pantalla. No estic dient que apartem els avenços tecnològics de les nostres vides, ja que també aporten coses bones, però sí que defenso un bon ús d´aquests. Res és dolent si s´utilitza amb moderació. Nosaltres, els joves, hem deixat de banda coses tan essencials com els llibres. Preferim enviar WhatsApps que endinsar-nos en l´aventura d´aprendre, de descobrir, de fascinar-nos amb cada línia d´aquell llibre que llegim, d´aquell diari que ens informa sobre el món on vivim.

Sóc jove com molts de vosaltres, i us encoratjo a posar per davant les il·lusions de gaudir cada moment que vivim sense haver d´estar pendents d´una simple màquina perquè en definitiva, és això, un simple aparell.

Dues peticions

a l´Ajuntament

de Girona

Narcís Cadena i Masó. GIRONA.

Sóc conscient que ho hauria de sol·licitar, de manera formal, a un organisme representatiu com la Cambra de Comerç, la Diputació o els regidors de l´Ajuntament. El suggeriment consisteix a posar nom a un carrer i a una gran avinguda, a dos col·lectius.

El nom d´un carrer pot ser pel Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Girona. En data 1 d´octubre de 2014, ha deixat d´existir. Enrere queda un cúmul de treball ben fet al servei de les empreses de les comarques gironines. El talent, l´esperit constructiu i la responsabilitat dels seus professionals, han deixat petja en les empreses que assessoraven. Integrats en el Col·legi d´Economistes de Catalunya, s´ha creat una Comissió Gestora, amb dos objectius molt lloables: consolidar la unificació i que el Col·legi d´Economistes «sigui referent d´actuació professional en economia i empresa».

El rètol de la gran avinguda se´l mereixen les empreses familiars. A Europa, l´any 2000, representaven el 60% -n´hi havia disset milions, que donaven ocupació a més de cent milions de persones. La Comissió Europea preveia que en desapareixerien un milió i escaig, volatilitzant més de sis milions de llocs de treball. Aquí no passa res! Fa més de 25 anys que Espanya no té una política industrial i, en poc temps, han passat coses molt greus que fan perdre la confiança -però als qui ens governen els és igual-.

Les empreses són essencials, importants i imprescindibles perquè la societat avanci a nivell social. Més que un rètol -fet que suposa un cost mínim pel municipi- l´empresa familiar es mereixeria un monument, en una de les places més cèntriques d´aquesta «Ciutat Immortal!». Seria un reconeixement just. Moltes famílies en depenen.

M´agraden

els gossos

FRANCESCA PORTAS TUBERT. viLABLAREIX.

Senyor Albert Soler, sóc lectora del Diari de Girona des de fa molts anys i sempre el que feia primer era buscar el seu article d´opinió. Dic feia perquè des de l´article «Hitler i els gossos» ja no ho faré més. Ja no em va agradar el que va escriure sobre Sergio Dalma, però aquest d´ara encara ha estat pitjor.

Per raons mèdiques fa un any i mig em varen recomanar que em comprés un gos. Jo al principi no ho volia fer, però ara li puc dir que és una de les millors coses que he fet a la meva vida. Cada matí quan em llevo s´alegra de veure´m, és molt agraït, em fa companyia, ara vaig a passejar amb ell, cosa que havia deixat de fer fa molt temps. Penso que són millors que moltes persones.

Per acabar, voldria dir-li que com a l´article diu que no li agrada la gent que els agraden els gossos, no penso seguir llegint els seus articles perquè ara a mi el que no m´agrada es vostè. Espero que sigui feliç en la seva vida sense gos. No sap el que es perd.

Anglès, la Verge del Remei i els Segadors

Pere Espinet Coll. ALCALDE D´Anglès.

Sembla com si fos ahir, però ja fa 25 anys que va néixer la nostra Coral Els Cors Alegres, d´Anglès. Han estat uns anys ininterromputs d´actes commemoratius. Un dels més emblemàtics, segons el meu parer, podria ser el Concert de Cants Corals de les Festes de la Verge del Remei. Enguany les Corals de la Cellera, Sils i Sant Julià del Llor-Bonmatí ens han acompanyat. Creieu-me si us dic que en el seu repertori ens hem vist identificats de ple, amb sardanes, havaneres, música de pel·lícules, cançons tradicionals catalanes. I com a colofó, el Cant dels Segadors! Imagineu-vos els prop de 100 cantaires damunt l´escenari, amb l´església abarrotada de gent d´Anglès i pobles veïns, tots cantant amb una sola veu!; feia un goig digne de recordar i que per molts anys es pugui celebrar aquest esdeveniment.

Enhorabona a tots els participants i a totes les persones que formen o han format part en alguna etapa de la Coral Els Cors Alegres d´Anglès.

Tots els animalistes som Hitler?

Isabel Ramos Sierpes. SALT.

L´article publicat avui pel senyor Albert Soler: «Hitler estimava els gossos», em sembla deplorable i d´una falta de respecte i humanitat per a totes les persones que estimem i respectem els animals. Potser som sensibles com diu vostè, pero això no és dolent perquè ens fa més humans i més persones. Qui no pot sentir empatia pel sofriment d´un animal innocent, dubto que la senti per ningú. Vostè, com a informador i no com a científic amb desconeixement i falta de rigor, no pot especular qui és potencial transmisor o no de l´ebola ni pretendre que matem tot el que no ens agradi ni veiem clar, perquè per aquesta regla de tres vostè ja estaria fulminat.

Cregui´m, es limiti a informar del que sàpiga (si és que sap) i demani disculpes a totes les persones defensores dels animals a qui ha faltat al respecte amb el seu desafortunat article, les quals ha comparat amb en Hitler.