Sorgides a l'entorn de Silicon Valley han aparegut empreses que, davant el buit legal i la incapacitat dels governs, estan disposades a guanyar diners carregant-se milers de llocs de treball a tot el món, amb l'excusa de la tecnologia. Parteixen d'idees tan suggestives i racionals com compartir el cotxe i desenvolupar l'economia col·laborativa ("tinc l'apartament buit, que en gaudeixi un altre") quan en realitat fomenten una economia submergida que desenvolupa gent per sortir de la seva precarietat, posant en perill el concepte d'Estat.
Comptant amb la incapacitat dels Estats per comprendre l'efecte de la digitalització, han sorgit tecnòlegs disposats a fer-se milionaris a costa de substituir taxistes -en el cas d'Uber- i empleats d'hotel -en el cas d'Airbnb-. Tots dos donen per fet que les seves respectives víctimes són substituïbles per altres persones. Per això compten amb l'aquiescència de milers de clients satisfets pel nou preu, encara que destrueixi ocupació. Totes dues són iniciatives que fan servir tecnologies no molt originals encara que sí ben acoblades. Reconeixent que l'impacte de la verdadera digitalització sobre els llocs de treball serà molt important, és difícil posar-se al costat d'aquestes iniciatives.
Certament, ni taxistes, ni hotelers han sabut reaccionar davant d'una crisi en la qual l'usuari ha demostrat estar disposat a baixar el nivell del servei que abans rebia i equivocadament han mantingut incòlumes els seus antics models de negoci. Greu imprevisió després d'anys veient que la forma de reaccio?nar del ciutadà davant la crisi tendeix a acceptar la còpia pirata, l'accés gratuït, assimilar el vol low cost, etcètera. En el seu conjunt es tracta recórrer a la capacitat del digital i a les possibilitats de l'autoservei. És un dels signes d'aquest temps.
Les màquines han ajudat sempre a l'home, com mostren les dues revolucions industrials. La digitalització no és només la tercera d'aques?ta sèrie, és alguna cosa més, ja que allò industrial té a veure amb produir matèries físiques, no fer-ho amb productes immaterials i tasques cognitives com ara passa. Ha sorgit el producte digital, aparentment inesgotable i ubic (el mòbil i les seves aplicacions); amb una gran capacitat de creixement asso?ciat al seu ús (pàgines web que es retroalimenten); i costos marginals nuls de la seva producció en sèrie (llibre electrònic). Aquests productes són de tal naturalesa que s'abarateixen fins a arribar en ocasions a la gratuïtat, al temps que el seu valor d'ús per a empreses i persones creix fins a fer-se bàsics per a tots.
L'impacte d'aquests productes afecta molts models de negoci, essent el més espectacular el de la fotografia, substanciat amb el tancament de Kodak el 2012, que va afectar milers de persones expertes dedicades a revelar negatius. En el temps usat pel lector per arribar fins aquí s'han produït al món tantes fotografies com les fetes durant el segle següent al llançament de la càmera d'Eastman. Però ni Uber, ni Airbnb aporten res al coneixement humà, com no sigui una nova forma d'especulació i d'oportunisme.
Amb l'esquer de l'abaratiment del viatge, el taxista perd la feina, el viatger la seguretat d'un servei públic, mentre el xofer d'Uber treballa amb la por de ser condem??nat a l'ostracisme per un determinat nombre d'informes negatius des de mòbils incontrolats. Per la seva part, l'ocupació hotelera baixarà, la gent dormirà en llocs incontrolats i el propietari de l'apartament no sabrà què dir a la policia quan mori un desconegut a la seva propietat.
Els sectors dels hotels i del taxi estan superats però la classe dirigent mundial no sembla haver entès gaire sobre els efectes de la digitalització i poc podem esperar d'una elit aparentment incapaç d'entendre els efectes de la tecnologia sobre els llocs de treball. Produïa sorpresa que en la cimera mundial de Jackson Hole de fa unes setmanes, celebrada sota el títol Reavaluar la dinàmica del mercat de l'ocupació, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, parlés durant gairebé una hora sobre Desocupació a la zona euro i no pronunciés ni una sola vegada la paraula tecnologia ni es referís llunyanament al seu efecte sobre la desocupació europea. Tota la seva aportació va començar i acabar en la relació entre política monetària i ocupació, com si no captés què està passant. Es tendeix a parlar equivocadament de l'ocupació com si fos un bé que hi hagués necessàriament en algun lloc en forma suficient (en quantitat i qualitat), al qual podrà accedir tothom que ho necessiti o desitgi. Draghi usa una metafísica sobre l'ocupació disponible que ni el taxista ni l'hoteler poden compartir, oblidant-se de l'ús massiu de les tecnologies. Es pensa que resoldre el problema es redueix a una qüestió de buscar-los amb cura, com si estiguessin amagats darrere d'algun paradigma i que una vegada identificat el camí es podran obtenir amb certa facilitat, a partir de la posada en pràctica de determinades mesures de manual d'economia.
Uber i Airbnb enlluernen un usuari que cada vegada està més ocupat buscant allò barat com a gran objectiu, encara que estigui successivament més desocupat. No estem vivint la substitució de l'home per la màquina, ni de bon tros l'aparició d'un producte digital que millora el benestar humà. Estem davant l'ús de la tecnologia contra l'actual treballador. La possibilitat de vendre barat allò que altres treballen, afegit a la poca estima mostrada per l'usuari respecte a la qualitat amb la qual venia rebent determinades prestacions, ha fet créixer models de negoci on l'important aparenta ser la tecnologia, quan realment es basen en persones en estat de necessitat.
Una plataforma tecnològica mai podrà superar la qualitat del treball humà sobre el qual es basa. Conductors sense contracte i intercanvis de casa descontrolats no són part d'un món desitjable. Desgraciadament, consisteix a destruir més llocs de treball dels que exigeix la digitalització.
