El govern de Figueres ha anunciat la renovació del Museu de l'Empordà; en uns termes, això sí, que els haurien de fer caure la cara de vergonya. Vendre'ns que els grans eixos passaran per la projecció d'artistes locals, la difusió de la història artística empordanesa o els nous creadors de la comarca, com a mínim, és un insult. Tot això, i moltes altres coses, s'ha estat fent des dels dies d'Evarist Vallès fins ara. Només cal repassar els nombrosos catàlegs que s'han anat publicant.

El govern també diu que vol reformar l'edi?fici actual. Quina llàstima que no ens ha?gin ensenyat cap plànol, ni concretat el calendari de reformes! Tot és molt nebulós. Com el nou discurs de l'equipament o qui el dirigiràÉ L'únic que sabem, amb certesa, és que el govern va retallar el pressupost anual del museu: de de 235.000 a 165.000 euros. I que en va fer fora dos treballadors. Uns gestos que no lliguen gaire amb la suposada voluntat dinamitzadora.

Un tercer aspecte inquietant: la dissolució del Consorci del museu on participen la Fundació Gala-Dalí, el Consell Comarcal i l'Ajuntament. Fins avui, el consorci ha garantit la gestió autònoma de l'equipament, n'ha impedit la burocratització i n'ha evitat la dependència directa dels polítics municipals. Una dependència imparable si desmantellen el consorci i l'Ajuntament absorbeix el museu.

Caldrà anar seguint tot aquest procés de ben a prop. I comprovar que les decisions s'ajustin a la Llei de Museus, perquè, per presumir de nyaps culturals, ja en fem prou amb el sarau del Conservatori.