Pressionen amb tal força Oriol Jonqueres perquè salvi Artur Mas i el partit del president Pujol del desastre electoral, que se li escapen les llàgrimes davant Mònica Terribas. Les senyores Casals i Forcadell, en canvi, estan entusiasmades a donar suport a tan solemne i històric objectiu -la familiaritat amb el president i la seguretat de la transcendència dels seus actes les levita com a Santa Teresa. Les seves espatlles són el punt fort del "procés": han de mobilitzar "la societat civil" per garantir l'èxit del succedani de 9-N (condició sine qua non perquè hi hagi una sola llista de bons catalans encapçalada per Artur Mas), han de mantenir-la alerta, parlar per televisions, ràdios i on calgui i estar a punt, sempre a punt, perquè Catalunya les pot necessitar per a tasques més desagraïdes i feixugues... Potser caldrà que acceptin ser candidates a un molt bon lloc, representant "la societat civil", a les eleccions plebiscitàries. Per garantir-ne l'èxit i la unitat. Amb l'ANC i l'Omnium donant suport al president, ni en Jonqueres ni aquests nois de la CUP gosaran avant posar els interessos de partit als de Catalunya. Més endavant, també pot caldre, per garantir que el "procés" vagi com ha d'anar i assoleixi la fita desitjada per tots, que se'ls demani més sacrificis. Al Govern, Mas hi haurà de tenir gent ferma, indiscutible, capaç de lligar totes les sensibilitats...
I així tenim a les representants de "la societat civil" treballant per deixar-ne de ser i fer l'inestimable servei al país de forçar a qui està cridat a fer de crossa de la dreta catalana -ERC i les CUP- a complir amb el seu destí. Ja ho deia el Gato Pérez a ?Pedro Navaja: "Si naciste pa martillo, del cielo te caen los clavos".
A veure si ho entenem: Independència a Catalunya vol dir que tot canviï perquè continuïn manant els mateixos i sense cap mena de control.
