Conten que un dia, un ratolí descobrí a l'estable la mestressa de la casa posant una ratera a l'estable. El ratolí, alarmat, avisà la gallina, el porc i la vaca que vivien amb ell, sobre el perill d'aquella "arma" mortífera. Però la gallina li digué que per a ella, aquell artefacte no era cap perill. El mateix li digué el porc, i també la vaca, que afirmà que una ratera no li podia fer cap mal a ella. El ratolí, desolat i atemorit, s'amagà al seu cau.
Una nit se sentí el soroll de la ratera que havia atrapat una serp verinosa. La mestressa de la casa, a les fosques, s'acostà a la ratera, i creient que era un ratolí, agafà l'animal, sentint al moment la mossegada de la serp mig ferida. El marit portà la dona a l'hospital, i després d'atendre-la com cal, com que ella estava molt dèbil, els metges li recomanaren que el millor que podia fer per la seva muller era un bon caldo. L'home, en arribar a casa, matà la gallina i féu un caldo suculent per alimentar la seva dona. Com que la malaltia s'allargava, vingueren uns familiars d'aquella dona que vivien fora del poble, per veure-la. Com que es van quedar uns dies a casa, el marit matà el porc per alimentar els seus parents. Finalment la dona va morir, i el dia de l'enterrament, l'home matà la vaca, ja que volia fer un bon dinar als qui havien vingut a casa seva a donar-li el condol per la mort de la seva muller. El ratolí, mentrestant, des del seu amagatall, va veure com morien primer la gallina, després el porc i finalment la vaca.
No és això el que ens ha passat amb el virus de l'ebola? Des del 20 d'agost de 1976 que va ser detectat el primer cas al nord del ?Zai?re, cap país "civilitzat" ha fet res per trobar una solució a aquesta malaltia. Àfrica queda molt lluny! És només un continent espoliat i empobrit pels països europeus que van colonitzar aquesta terra. I és també un continent que es visita només per fer turisme. Però llevat d'això, Àfrica queda molt ?lluny. A ningú no li importa el que passi després de l'estret de Gibraltar.
Només quan el virus ha arribat al Primer Món, s'ha disparat l'alarma. I ara tot són protocols, corredisses, hospitals i vacunes. Abans: la despreocupació i l'abandonament. Només els missioners, religiosos i reli?gioses que han estat sempre al costat dels més pobres, dels desvalguts, dels més abandonats, són els únics que han estat (i encara continuen) treballant a favor d'aquesta gent. Per això em va semblar indecent que algú posés en qüestió la repatriació dels missioners infectats per l'ebola. Aquests que no han considerat encertada aquesta mesura deixarien els seus fills, infectats a l'Àfrica en un safari, o demanarien que els portessin a Europa?
Els homes, les dones, i els nois que a l'Àfrica han anat morint d'ebola des del 1976, no eren persones? No mereixien l'atenció sanitària que ara estan tenint els infectats d'ebola a Europa i els EUA? Els malalts africans només rebien la indiferència i l'oblit d'un món que ha maltractat aquest continent durant segles, amb l'esclavitud i l'espoli dels seus recursos naturals, empobrint-lo amb una actitud despòtica.
Quan el ratolí va veure la ratera, només ell es va prendre seriosament el perill que com?portava aquell artefacte. La gallina, el porc i la vaca, amb una actitud insolidària i egoista, es van desentendre d'una arma mortal, que aparentment no els podia fer cap mal, però que finalment va acabar amb ells. Per insolidaritat. Per falta de responsabilitat.
Si l'ebola no hagués arribat a Europa i als EUA, els malalts africans infectats d'aquest virus continuarien morint en l'anonimat. De la mateixa manera com han estat morint des del 1976, sense que ningú sabés què era l'ebola, ni es preocupés per aquesta gent. Ignorats i oblidats pel Primer Món que, com Caïm, es desentén del seus germans.
