AArtur Mas cada dia que passa se li complica més el calendari. La seva sorprenent estratègia per tal de salvar-se personalment ha estat realment ridícula, malgrat que hagi estat aplaudida per tota una bona corrua d'escolanets que li riuen totes les gràcies. El succedani del 9-N s'ha convertit en una mena d'aplec independentista, sense cap mena de valor a nivell institucional. Hom no voldria ser malpensat però té la impressió que aquesta crida als sobiranistes només pot ser fruit d'un pacte entre Mas i Rajoy. Ambdós necessiten guanyar temps i sortir de l'atzucac. Mentre el president català és conscient que el seu lideratge està esgotat i ja no va més enllà, el polític gallec amb aquesta pantomima no es veu obligat a continuar amb les seves polítiques del no a tot, per la qual cosa podrà fer crides al diàleg i al consens, sense necessitat de treure la mitja lluna que ja l'ha deixat en mans de la seva corresponsal Sánchez-Camacho que per cert ja no s'escolta ningú, ni tan sols els seus.
Momentàniament ambdós en sortien guanyadors fins que les pubilles de Catalunya -les senyores Forcadell de l'ANC i Casals d'Òmnium Cultural, han exigit eleccions al llarg del proper trimestre. I vet aquí que amb aquesta proclama feta des del bell mig de la plaça de Catalunya de Barcelona, Artur Mas comença a tremolar.
Des de Convergència -Unió gairebé no pinta ja res- saben que en unes eleccions catalanes rebran de valent. La patacada s'enflaira forta segons totes les enquestes. La pèrdua d'escons serà significativa i dels seixanta de Mas en arribar al govern, ara no passarien de la trentena. ERC seria la gran beneficiada de l'ensopagada convergent i Junqueras n'és del tot conscient.
A la desesperada Mas s'ha inventat això d'una llista unitària, per tal de poder dissimular la seva davallada electoral. Una proposta que a dos mesos d'unes eleccions municipals, ERC no pot acceptar de cap de les maneres. El sorpasso republicà es produirà al llarg del proper any i qualsevol pas en fals, Junqueras el podria pagar molt car. Sap que ha arribat la seva hora, que el camí ha estat llarg i dur i que barrejar-se amb una Convergència molt lesionada pels casos de corrupció lligats al cas Palau i a l'expresident Pujol els seria letal.
Les properes setmanes prometen molta intensitat. Fins ara dos actors passius podrien agafar un cert protagonisme. D'una banda, Iceta ja s'ha ofert per si Mas reconsidera la seva posició i per l'altra, Duran Lleida haurà de definir-se per quin costat es decanta. Ho tenen complicat atès que mentre els socialistes resten molt disminuïts a causa de les nombroses baixes, no tots els d'Unió estan disposats a seguir el seu líder, que darrerament fa com el Guadiana.
Es desconeix el desenllaç de la partida d'escacs, però succeiran encara esdeveniments inesperats. Què passarà si Mas es planta davant les exigències de Junqueras, Casals i Forcadell? Les posicions encara es podrien radicalitzar més i el procés s'endinsaria per unes carreteres de difícil circulació. Contràriament, veure el president català sense iniciativa i presoner de les decisions dels altres, també li faria molt mal davant d'una oposició que d'ara endavantno n'hi perdonarà ni una.
Mas ho concentra tot el 9-N per tal de salvar els mobles i reforçar el seu lideratge, però ara la unitat s'ha esverlat i l'endemà mateix rebrà moltes pressions per tal que convoqui les eleccions. Ha actuat com un hooligan més, deixant de banda que era el president de tots. El respecte dels antisecessionistes el perdé ja fa temps. I ara els independentistes de tota la vida li passaran factura. Certament la transició devorarà una vegada més el seu màxim protagonista i en aquest sentit Mas no en serà una excepció.
