hi ha l'indefinit: el que per desinformació, conflicte sentimental, interessos o per la paràlisi de la por no gosa definir-se en el ventall de possibilitats obert des de l'independentisme insubornable fins a l'espanyolisme reconsagrat. Però també hi ha el neutral. Els neutral té fòbia al compromís. No li manca informació, però la seva prioritat no és el món, sinó ell. El reietó de la casa. El neutral ha de saber que està abastament demostrat que la neutralitat sempre, sempre afavoreix el poderós. Un ogre tortura i viola repetidament una nena i el neutral, lluny de prendre partit, demana una negociació. La culpa és de la nina per no aturar l'ogre i obligar-lo a negociar. Què s'ha cregut, aquesta marreca insolent?! Tant l'un, l'indefinit, com l'altre, el neutral, haurien de llegir el Llibre blanc de la transició nacional de Catalunya, que es pot descarregar gratuïtament amb un parell de clics a www.gencat.cat. La diferència? Els primers abandonaran ja des dels primers capítols la indefinició, mentre que els segons es mantindran fidels per sempre més a la neutralitat. És clar, no trobaran al llibre solucions personals, sinó col·lectives.
