Cartes

Carles Puigdemont

M. Lluïsa Ferrer. GIRONA.

La Fundació Astrid-21 volem agrair personalment a l'alcalde de Girona el fet d'haver estat escollits per fer el Pregó de Fires d'en?guany conjuntament amb el Cor Geriona.

Aquest acte ens ha permès demostrar als gironins que les persones amb Síndrome de Down i amb discapacitat intel·lectual també saben fer molt bé les coses i que són capaços d'arribar molt lluny si se'ls dóna l'oportunitat, per poder aconseguir una plena normalització per a la qual treballem des de la Fundació.

Com a Presidenta Honorífica, vull fer aquest agraïment públic a Carles Puigdemont per la seva sensibilitat i estimació envers els nostres nens i joves.

La comunicació dels Mossos d'Esquadra

Patrícia Plaja. Coordinadora Àrea de

Comunicació de Mossos. Direcció

General de la Policia.

El passat diumenge, el periodista Ramon Iglesias va escriure un article d'opinió titulat "Tancar el portaveu", on feia una duríssima crítica a l'Àrea de Comunicació (ACO) de la Direcció General de la Policia, tot demanant la seva supressió i que els "polis" que hi treballen els posin a "córrer per allà a capturar lladres o a vigilar que els gossos no vagin deslligats". Ens agradaria defensar-nos amb arguments.

Des de l'ACO, li voldríem preguntar al senyor Iglesias: si tan malament ho fem, com és que rebem una desena de trucades diàries del mitjà pel qual treballa? El servei que donem no deu ser, doncs, tan inútil. L'any 2013 vam difondre a tot Catalunya 747 notes de premsa, vam fer una quarantena de rodes de premsa i atencions als mitjans, vam donar 478 entrevistes i vam atendre més de 4.000 consultes de periodistes. Són xifres que cal tenir en compte, que mereixen un respecte per la feina que desenvolupem la trentena de professionals, mossos i periodistes, que hi treballem i que engloben temàtiques tan diferents com poden ser comunicats d'homicidi, resolucions de fets delictius, informacions de dispositius, balanços delinqüencials i difusió de consells de seguretat preventius, entre d'altres. En cap cas tenim intenció de "jugar a fer d'agència soviètica" ni creiem que la nostra tasca comunicativa sigui "propagandística" perquè no pretenem adoctrinar a ningú.

Acceptem les crítiques, sempre i quan siguin constructives, i seguirem treballant per millorar en la nostra tasca diària.

Una de les primeres lliçons que rebem a la facultat és que les millors històries surten del periodisme de fonts, no dels gabinets de premsa oficials. En això coincidim amb el senyor Iglesias, la millor notícia sempre surt del carrer. Però també ens ensenyen que quan denunciem, i més amb la contundència amb què ho fa el senyor Iglesias, cal aportar proves i fets concrets. Parlar d'amiguisme i afirmar que actuem per simpaties o antipaties des de l'Àrea de comunicació és una acusació molt greu i falsa; canalitzem totes les peticions d'igual manera. Des de l'ACO mantenim el nostre ferm compromís per difondre la informació policial que creiem d'interès per a la societat i per atendre amb la màxima celeritat les necessitats dels mitjans, sense oblidar que la prioritat és no interferir en el correcte desenvolupament de la tasca policial.

Una banca

de vergonya

Mateu Frigoler Teixidor. Canet

d'Adri.

Les poques entitats bancàries que han quedat en aquest nostre petit país dediquen ara els seus milions a donar "feina" i ajudar només gent imputada per delictes de corrupció. Tenim els casos de la família Urgandarin gaudint al costat del llac Leman d'una corredoria bancària catalana i el de l'home de moda, el tocacampanes senyor Rato. Aquest personatge a qui una caixa també catalana va endollar molt bé en una de les seves empreses s'ha trobat ara amb la necessitat d'haver de pagar tres milions d'euros, cap proble?ma, un altre banc català s'ha ofert a corre-cuita per avalar-lo. Aquesta gent no ha fet cap cas d'aquella dita tan antiga que, amb referència als avals, diu: "Fill meu, no facis fermança a ningú, si la fas, pagaràs tu". No cal dir que llavors aquestes mateixes entitats són les que ens cobren als pobres pensionistes, i suposo que a tothom, despeses per tot, manteniment de la targeta i el compte corrent, correu i també, seguint l'exemple del Gran Capitán "por picos, palas y azadones cien millones", i no parlem si et quedes en descobert, la garrotada pot ser de campionat. Si sou autònom o empresari, anar a buscar finançament per poder tirar endavant la vostra empresa també us pot convertir en un actor del Sálvame de Luxe que va fent el mussol al costat de la Belén a veure si cau quelcom. Com deia el nostre estimat Joan Capri, "els bancs a l'hora de deixar diners semblen bancs de pedra, i si no me'n volen donar, que m'avalin, (com al Rato) ja trobaré qui me'ls deixarà".

El murri d'en

Duran Lleida

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Vagi per davant que no és sant de la meva devoció, ja que ha fet de la política (bé, no és l'únic) el seu "modus vivendi", basculant entre la "puta i la ramoneta". Per no perdre les poltrones que ocupen gràcies al pacte amb Convergència, moltes vegades s'ha hagut de plegar als dictats d'aquesta, malgrat que certes decisions fessin xericar les dents a molts simpatitzants d'Unió. Però ara no es tracta només d'ignorar l'afegit "cristiana" (com s'ha fet votant moltes lleis del Parlament) sinó que, volent seguir els passos de Convergència, ajuda perquè Catalunya s'aboqui a un desastre polític i social mai vist en dècades de pau i tranquil·litat. Ara és l'hora de materialitzar el que en Duran i altres membres d'Unió diuen en veu baixa i si, segons les enquestes, a les properes eleccions CiU rebrà la gran patacada, millor baixar del burro. Ara és l'hora d'explicar aquesta tercera via, que encara que molts la volen fer coincidir amb la psicodèlica dels socialistes, no hi té res a veure, i plantar cara a tots els que, d'un costat i altre, volen que Catalunya s'estimbi. Per bé o per mal, fa 800 anys que ens tolerem uns i altres, i de greuges n'hi ha per tots costats... ni Castella (Espanya) porta ?ba?nyes ni Catalunya és la verge Maria.

El catalanisme és un sentiment que no es pot imposar per decret sinó que s'ha de deixar temps al temps, cosa que Pujol no va fer. Per altra part, la Constitució espanyola, que ja reconeix les diferències socials i territorials, va ser prostituïda en nom de la "igualtat". Potser seria hora de recuperar aquella lletra i aquell esperit i deixar-nos d'aventures d'antuvi fracassades. I ja que no sembla haver-hi cap partit centrat i amb seny, en Duran, que és gat vell, ho podria abanderar.

És urgent fer net

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Ara i aquí el poble i la classe política catalana han d'estar molt amatents per acabar de fer net. Per netejar per sempre, amb un detergent molt potent anomenat transparència democràtica, totes les xacres del passat, totes les corrupteles que actualment actuen com un nihilisme demolidor en contra dels legítims anhels d'emancipació nacional de Catalunya.