De qualitat democràtica se n'ha parlat, molt i bé, en una jornada de la Fundació Irla. S'ha presentat l'estudi elaborat pels doctors Jaume López i Josep M. Vilajosa?na, titulat Qualitat democràtica per a un nou estat. Proposen tres pivots: la tradicional democràcia representativa, la participativa, vehiculant fórmules àgils i àmplies de participació en l'elaboració de posicions de govern o lleis; i la democràcia directa, que és la referendària amb quatre vessants: els referèndums clàssics de reforma constitucional o constituents; els d'iniciativa popular, on es vota la llei elaborada per la societat civil; els abrogatius, on la població pot votar per derogar lleis que ja no són legítimes perquè no representen el sentit majoritari de la població; i els reprovatoris d'alguns Estats americans, on es pot votar pel cessament d'un càrrec electe, especialment locals o supralocals.

Una altra aportació dels professors de la UPF és la recomanació que el procés constituent català segueixi els models més avançats d'Islàndia i Irlanda: 1r, una etapa participativa oberta als ciutadans d'aportació de continguts; 2n, una etapa de redacció amb una comissió mixta parlamentària societat civil, els representants de la qual s'elegeixen per sorteig, prèvia segmentació sociològica de la població; i finalment, referèndum d'aprovació, on es posen els principals títols de la constitució en votació separada, de forma que tot i guanyant tots els capítols, el Parlament s'ado?ni dels punts de més feble legitimitat social, de cara a futures reformes.

També hem sentit Ramon Cotarelo de la UNED pronunciar-se a favor del dret a l'autodeterminació i aplicant la teoria de jocs i demostrant que el problema és insoluble sense negociació o unilateralitat catalana.

Hem sentit Jason Sorens, de la Universitat de Yale, que ha dit que al món occidental els nous independentismes no són emocionals ni identitaris, es basen en decisions racionals econòmiques i ideològiques. Per tant són temporals; però en la mesura que l'Estat propietari exerceix implacable l'hegemonia per perpetuar injustícies econòmiques i el model social (més dretà a Espanya i Anglaterra, que a Catalunya i Escòcia), els independentismes esdevenen crònics i amb grans possibilitats de victòria final. I ha fet dues recomanacions. Una als Estats: si voleu evitar la secessió, constitucionalitzeu el dret a secessió. I una recomanació a les nacions en vies d'emancipació: si al davant teniu un Estat immòbil, lligueu-vos les mans al volant i no atureu el vehicle cap a la independència. Segur que guanyeu. Doncs, això.