L'espectacle setmanal ha estat magnífic i gratuït: escarafalls, dinars i, al final, tots fent costat a l'amo. Com no podia ser d'altra manera. Ara, a esperar que el PP els torni a fer el favor d'impedir la mobilització del 9-N (que TV3 insisteix a dir-ne consulta). Què seria del nacionalisme català sense el PP? Ha aconseguit que la immensa majoria de catalanes i catalans considerin de calaix que són una nació i, en conseqüència, que tenen tot el dret a triar el seu futur. En llibertat, qui nega drets aconsegueix que siguin més cobejats. Aznar reviscolà ERC. Rajoy hi ha tornat. La clau: l'enemic del meu enemic és el meu amic. L'èxit d'ERC no està en el seu programa. Sols cal repassar Salvados de diumenge: de programa, ni n'hi ha ni creuen que els faci cap falta. I menys exhibir-lo. Com a màxim, un collage: pensions com a Àustria, Educació com a Finlàndia... Sols independència. Peti qui peti. A fer punyetes Espanya, que el món ens espera en candeletes. Línia Francesc Pujols: "arribarà el dia en què els catalans, pel sol fet de ser-ho, quan anem pel món ho tindrem tot pagat". Amb tres perles: Junqueras opina que TV3 és imparcial i objectiva i que l'independentisme no és una manifestació radical del nacionalisme, sinó cosa ben diferent - tot el qual mostra una percepció fantàstica de la realitat-, i, per fi, ERC considera la imputació de l'alcalde i un regidor d'ERC a Alcanar de persecució política d'una jutgessa i una guàrdia civil prevaricadores. Com el cas del conseller de Governació Ausàs condemnat per contraban de tabac, suposo.
A aquest fangueig, Miquel Iceta emergeix amb missatge assenyat, conciliador i rigorós, llenguatge entenedor i posat tolerant i respectuós amb tothom. Sobretot, amb la intel·ligència de la ciutadania. És una sort per a Catalunya que el PSC, per fi, tingui un líder que sàpiga arribar a la gent comunicant-li idees i clares.
