VOSTÈ SÍ QUE EN TÉ, DE PROBLEMES

Secretari general del PSOE

r. Sánchez: vostè va dir que estava contra la desobediència civil, va fer unes declaracions a una cadena privada de TV que van decebre molts socialistes catalans i va escriure a La Vanguardia del passat 7 de setembre un article titulat: "Tenim un problema". El problema, òbviament, era Catalunya. Hi deia que atenent al fet que els cridats a solucionar-lo estaven creuats de braços, vostè havia visitat Rajoy i Mas, oferint propostes per a la crisi. Propostes tan velles com les de la reforma federal de la Constitució, sense explicar a quina mena de federalisme es refereix (Al de la Declaració de Granada? Aleshores els catalans no li podrem fer costat, Sr. Sánchez.)

No sé si sabeu que la desobediència civil era proclamada per Gandhi com un punt de la lluita no violenta. Per a Gandhi, una de les maneres de combatre la manca d'entesa, era posar-se en el punt de vista de l'altre. Si vol entendre Catalunya (els vots socialistes de la qual necessita per governar i ara són arran del terra malgrat els esforços mefistofèlics del Sr. Iceta), haurà de comen?çar a entendre els punts de vista dels catalans. Ara per ara demostra tenir la seva reflexió molt verda i fer seguici cec del partit del govern. Sr Sánchez, li cal respondre's urgentment tres interrogants imprescindibles per omplir-se de raons o desraons.

Primerament, sap que això que anomenem "Espanya" va ser fruit dels decrets de Nova Planta i dels tractats d'Utrecht (1715) i del Congrés de Viena (1725), els quals van donar per bo un nou ordre dels pobles hispans derivat, segons els experts, d'una il·legalitat perquè suprimiren la sobirania dels pobles de la corona catalanoaragonesa? Segonament, defensa o no la nostra nacionalitat, sancionada per la Constitució? En d'altres mots: Som o no som una Nació -le?ma de la manifestació del 2011, encapçalada pel senyor Montilla-, legítimament sobirana tant des del punt de vista polític com jurídic? Si ho som, faci el favor de proclamar-ho en públic. Finalment, accepta la "Declaració de sobirania i el Dret a decidir del poble de Catalunya", aprovada el 23 de gener del 2013 pel nostre Parlament amb 85 vots a favor, que el 13 de març del mateix any s'ampliaren a 104 dels 135 diputats?

Em temo que de la primera qüestió no en sap res i que a les altres dues respondria amb un "No". Em temo que consideri el nostre Parlament de fireta. Ho infereixo perquè en el seu article escriu coses tan carques i antiquades com aquestes: "...el PSOE ni accepta ni acceptarà la independència de Catalunya". Visca la democràcia! Encara que la majoria de la nació la vulgui? És a dir, vostè, sotmet i sempre sotmetrà la voluntat la nació catalana a la voluntat de les "altres" nacions i regions de l'Estat? Vagi per Europa amb aquest dèficit democràtic i veurà què li diuen. Segueixo amb les perles del seu escrit: "El PSOE està fermament compromès amb la Constitució, amb la defensa de les seves regles, amb l'aplicació de les seves disposicions. Res del que violi o contradigui la Constitució no trobarà suport o compren?sió entre nosaltres". (S'ha oblidat d'afegir que les "regles i disposicions les interpretarem com el PP", malgrat el 1987 molts membres d'aquest partit no hi estiguessin d'acord, amb la Constitució.) Sap? Per a molts experts constitucionalistes l'article 152.2 de la Constitució era un camí vàlid per poder fer el referèndum a Catalunya i vostès, fins i tot en contra d'algun pare de la Constitució, el van barrar. Tercera perla: "Sota la fórmula d'un anomenat "dret a decidir" [...] s'amaga en realitat la reclamació d'un dret d'autodeterminació que ni té acollida en la legalitat internacional (mentida!) ni és aplicable a una democràcia desenvolupada (?) com la nostra (qui és vostè per dir-ho?) ni té cabuda en la Constitució. Per això ens hem oposat a la consulta".

Els parèntesi són meus, és clar. I ara no li explicaré la falsedat d'això que vostè en diu "acollida internacional". "Democràcia desenvolupada", diu? Si tinguéssim una democràcia desenvolupada, Catalunya hi trobaria el seu encaix i centenars de milers de persones al carrer li proven que no l'hi trobem. Encara no se n'ha adonat? De les tres columnes del seu article només l'encerta en una frase: "El problema no acabarà perquè la consulta no se celebri". Té raó. I com continuarà? En comptes de dir què pensa fer el PSOE amb Catalunya, es desvia del tema.

Se'n recorda d'allò d'"Aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento catalán" del senyor ZP? Els catalans, sí que ens en recordem. Recorda allò de ribotar el projecte d'Estatut fins que "salga limpio como una patena" del senyor Guerra? Els catalans, sí. I vam sotmetre l'Estatut a les Cortes i al Senat. El PP portà a un Constitucional caducat i degradat un Estatut sorgit de les Corts i referendat pel poble amb l'aquiescència del govern del PSOE. Se'n recorda? Els catalans, sí. Recorda qui era el Defensor del Poble, que també portà al Constitucional el nostre projecte estatutari? Era del seu partit. La Constitució diu que el TC té 5 mesos per ratificar o aixecar una impugnació (art. 161.2). Sap quant va trigar? Amb la sentència contra el nostre Estatut, Catalunya va trencar el pacte constitucional (encara no ho ha entés?). I ara pretén que ens refiem de vostè? Mogui fitxa, faci alguna cosa per esborrar tots els disbarats comesos pel seu partit contra Catalunya, guanyi's la credibilitat que no té, vista la sagnia del PSC-PSOE i el quadro en què ha quedat. No n'hi ha prou d'una foto a Palau.

Miri, quan un poble referenda un Estatut, no hi ha tribunal que valgui, justament perquè els tribunals imparteixen una justícia que emana del poble (i uns representants del poble no poden anar contra el poble). Això sí que és Constitució pura i dura i no pas la seva interpretació. I no imiti Rajoy dient que la democràcia emana de les lleis. Els clàssics grecs van deixar clar que abans de les lleis existeixen els reclams íntims de consciència. Antígona trenca les lleis de Creont, recorda? Alguns bisbes catalans -Novell, Pardo...- han tingut el coratge de dir que els drets íntims son anteriors a les lleis. Segurament Catalunya-Antígona trencarà les lleis de Creont-Rajoy. Tard o d'hora hi haurà confrontació (ara amb la consulta o més tard amb unes eleccions plebiscitàries i una Declaració Unilateral d'Independència). Aleshores, quan això passi, el voldré veure. I el voldré veure el proper 10 de novembre (o abans) si a algú se li acudeix recórrer a l'art. 155 de la Constitució. I sabré fins a quin punt es desmarca del PP. Li ho dic, encara que no s'ho pensi, de bona fe, perquè després del problema català vindrà el basc. I no podrà tornar a esgrimir la fitxa-trampa de la reforma constitucional. Tot això sí que són un bon reguitzell de problemes per a vostè, Sr. Sánchez.

Perquè, per si no ho sap, per als catalans, davant de la unitat d'Espanya, el PP i el PSOE són germans bessons. Per això, trencat el pacte constitucional, no ens interessa ni el que diuen uns ni el que diuen els altres. Ho sabem abans que no parlin. N'estem tips, d'engalipades. Serà mai capaç de veure les coses des de la nostra òptica? S'hi juga molt, Sr. Sánchez. I el que ara li dic li ho dirien molts exvotants del PSC-PSOE.