La fal·làcia de desprestigiar una idea o activitat recordant que Hitler ho va fer (Hitler estava a favor de X, per tant X és necessàriament dolent), és tan habitual que té inclús un nom des de 1950: Reductio ad Hitlerum. Malgrat ser gairebé una patologia, la utilitza gent de tots els sectors i ideologies, gent que si recorre a argument tan simple és que no en té més. L'últim ha sigut Miquel Iceta recordant que el Führer va convocar eleccions plebiscitàries i per tant són una arma del diable. Si Iceta s'assabenta que Hitler pintava aquarel·les, es presentarà dissabte a la fira de pintura de Girona i l'emprendrà a coces amb les parades al crit de "Nazis, sou iguals que en Hitler!".

Tot i que sembli mentida, els conceptes del bé i del mal ja existien abans de Hitler, i encara que que no s'hagués dedicat a gasejar jueus, això seria lleig. Utilitzar Hitler com a paradigma del mal denota ignorància, per això en aquest país és habitual. Si l'ANC convoca una marxa de torxes no falta qui recorda que Hitler n'organitzava, i si algú crema un llibre se li tira en cara que ho feien els nazis. Aviat es criticarà que es construeixin bones carreteres, que els nens vagin de colònies o que l'esport cobri importància en l'educació, ja que tot això promovia Hitler. I ai dels vegetarians, dels que visquin en pecat fora del matrimoni -no diguem si l'objecte del pecat es diu Eva-, dels que estimin els gossos, dels bigotuts i dels que prefereixin la muntanya a la platja. Tots nazis. Ai també del nacionalisme, per descomptat. I dels que escoltin Wagner. I dels que els agradi reunir-se en una cerveseria.

La Reductio ad Hitlerum té la seva forma inversa, igualment fal·laç: si Hitler estava en contra d'alguna cosa, aquesta cosa per força ha de ser bona. Per això ara veiem que els polítics i banquers catalans i espanyols s'han passat els darrers anys allunyant-se de Hitler, que era persona de vida frugal i mai no va posar la mà a la caixa. Això no podia ser bo.