La venjança, l'aferrissament, no és del regne de la justícia; de cap justícia. Pertany a la barbàrie de quan no hi havia persones, sinó esclaus. (...) Ni per a rics ni per a pobres, ni per a polítics ni per a empresaris, ni per a alcaldes ni per a lladregots. Les sentències, quan n'hi hagi, han de ser justes. I les mesures cautelars preventives, proporcionades; mai per mai venjatives". És un fragment de l'article Delinqüents, potser, i també persones de Wifredo Espina en aquest diari el dia 4 de novembre de 2009 que es referia a les detencions de l'alcalde i regidors de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i altres polítics, pel jutge Baltasar Garzón, en l'operació Pretòria.
Aquest diumenge passat es complien cinc anys de l'esdeveniment i el magistrat Pablo Ruz, titular interí del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, tres anys després ja havia restat credibilitat a l'existència d'una xarxa de corrupció urbanística. Posteriorment va arxivar la causa d'onze dels vint-i-un imputats inicialment i a hores d'ara encara és una incògnita què passarà amb la resta. La bombolla del cas s'ha anat desinflant en el transcurs de la investigació pels informes pericials que, com a molt, admetien que s'havien comès irregularitats administratives, però no pas cap delicte. Ara bé, advocats especialistes en dret penal asseguren que l'envergadura del rebombori muntat impedeix a l'Audiència Nacional tancar el cas sense jutjar a ningú. Gairebé és segur, doncs, que almenys cinc imputats s'asseuran al banc del acusats. És una qüestió d'imatge?
L'exfiscal José María Mena, revestit d'àngel exterminador, en un article recent demana que: "Frente a esos usos torcidos de las leyes y las garantías, es imprescindible la implacable denuncia cívica y mediática, espada de Damocles de la corrupción". Renoi!
Avalarà el cas del militant de CiU que va denunciar l'alcalde d'Alcanar (d'ERC), la qual cosa va propiciar la invasió de l'ajuntament per la ?Guàrdia Civil? Compte amb convertir qüestions politiques en judicials.
Cal recordar que, a l'època franquista, les denúncies servien per anorrear el competidor, el veí emprenyador i qualsevol que se li passés per la barretina al delator.
En canvi sí que és de rebut l'opinió de l'exfiscal sobre "les lleis injustes i enrevessades que afavoreixen jutges, fiscals i advocats per allargar, interrompre o jugular els tràmits per afavorir els poderosos".
Això no vol dir, però, que s'hagi d'esperonar l'anomenada "justícia mediàtica". No és defensable que els mitjans de comunicació, actuant com a jutges implacables, acusin i condemnin els investigats amb oblit de la presumpció d'innocència i del secret de sumari. En quin país vivim!
