L'exreferèndum, exconsulta i actualment "procés participatiu" encara pot donar-nos moltes sorpreses, si Déu i Mariano Rajoy no n'impedeixen la celebració, cosa que òbviament no en seria cap, sinó que en provocaria moltes més. Però si la votació pot celebrar-se tal com està prevista a hores d'ara, la primera sorpresa podria ésser una elevadíssima participació, encara que molts catalans pateixen que puguem "punxar". Aquesta por, però, és atribuïble al natural escepticisme d'un poble que no dirà mai "blat" fins que sigui al sac i ben lligat. I la segona pot ésser el resultat. D'una banda perquè els unionistes se n'enfoten i segurament "passaran" de votar i per l'altre perquè tothom té clar que el seu vot no és vinculant i per això crec que hi haurà molta, moltíssima gent que votaran "Sí, Sí" només per ensenyar les dents als polítics madrilenys -tant als que governen com als que no-, encara que en una votació "real" possiblement s'ho haurien pensat un xic més. I ho dic plenament convençut que si els impresentables polítics de la capital haguéssin entès una mica, només una miqueta més de democràcia (enlloc de com prendre's la mida dels seus testicles) i haguessin fet com en David Cameron al Regne Unit, és a dir, que haguessin deixat votar en un referèndum "com cal" i fet campanya per mantenir la unitat, m'hauria estranyat molt, moltíssim, que els catalans haguessin decidit majoritàriament marxar d'Espanya per la via directa.
En aquest sentit, el "nou" 9-N dóna veritable empenta als independentistes "de veritat", que són els de tota la vida i els que s'hi han tornat per quelcom més que per apuntar-se a una moda. Perquè fins i tot si els votants del 9-N no superen el milió i mig i només el 70% votessin "Sí, Sí", les eleccions (plebiscitàries) avançades semblen ésser inevitables. I si res no canvia (perquè potser l'Iceta encara cau si continua comparant l'independentisme català amb el feixisme alemany), en aquelles eleccions, que Madrid no podrà evitar, hi haurà, com a mínim, quatre partits que advocaran per declarar Catalunya com un estat independent a la primera sessió plenària del Parlament sorgit a les urnes. I rebran aquest encàrrec de part d'un poble que ni tan sols haurà hagut de fer cap acte de valentia, perquè la gent no haurà de votar "marxem d'Espanya", sinó que votaran a aquells representants en els quals confiïn pel seu bon criteri.
En acabat pot ser que el nou Parlament decideixi celebrar un referèndum pactat amb Madrid i la seva celebració podria ésser la pitjor notícia per al procés. Vet aquí quantes sorpreses ens esperen encara.
