El 9-N els fa molta por. Primer van impedir que duguéssim a terme una consulta amb cara i ulls, que s'hauria celebrat amb totes les garanties possibles. Preferien esborrar-la del mapa, no fos cas que triomfés el doble Sí.

Quan el Tribunal Constitucional la va fer saltar, el president Mas va posar una segona votació damunt del tauler, un succedani molt descolorit de l'anterior i que no despertava gaire entusiasme. Com és lògic, el PP es va afanyar a desqualificar-la. Fa quinze dies, preveien que els catalans li girarien l'esquena i que la unitat dels partits proconsulta s'esmicolaria.

La societat civil, però, ja havia interioritzat que el 9-N tocava votar. I va demanar als polítics que es deixessin de punyetes i s'arremanguessin, per fer que la convocatòria fos un èxit; de les eleccions, les llistes i les declaracions unilaterals, ja en parlaríem després. El cop al crostó va funcionar: els proconsultistes es van posar les piles i es va disparar el nombre de voluntaris. Com que el resultat de la convocatòria era evident, Rajoy ha decidit impugnar-la amb el vistiplau del PSOE. És una mesura absurda. Només ajudarà a engrandir la mobilització del 9-N i tornarà a projectar, arreu del món, la intolerància del govern espanyol cap a la democràcia.

Si Rajoy es pensa que, amb aquest gest, dissimularà el trist espectacle d'alts càrrecs, alcaldes i militants del seu partit desfilant pels jutjats, ho té magre. La gent no és ximpleta i, a cada minut que passa, la credibilitat del PP avança imparable cap a unes dimensions que, sent molt generosos, només podem qualificar d'ameboides.