Segons la fiscalia Anticorrupció, Joaquim Nadal va cometre una estafa quan va firmar la requalificació d'uns terrenys a Santa Cristina d'Aro que, segons la mateixa fiscalia, hauria afavorit la família Lara, els magnats de l'edició de llibres. Un jutjat de Barcelona ha acceptat aquesta tesi i ha imputat Nadal.

Desconec les interioritats d'aquest cas i no sóc expert en dret, i menys encara en dret urbanístic. Sí, en canvi, porto tres dècades observant que la gestió urbanística d'aquest país es basa massa sovint en el canvi de cromos i en els equilibris amb els propietaris del sòl. Té una certa lògica que els plans urbanístics es puguin modificar per adaptar-se a les necessitats canviants, però cal que els procediments siguin molt més transparents i corals per evitar errors, temptacions i suspicàcies.

En el cas de l'urbanisme català se li dóna massa responsabilitat i poder, i per tant s'exposa en excés, al conseller de torn, que massa sovint té l'última paraula per fer modificacions. Les comissions d'Urbanisme que hi ha a cada demarcació catalana, i que en principi són qui autoritza projectes i canvis, van ser una magnífica iniciativa per intentar posar ordre al paisatge d'un país molt destruït, sobretot la seva costa, durant el franquisme. Per fer urbanisme, vaja! Una comissió que està formada per diferents departaments de la Generalitat que tenen alguna cosa a dir en cada projecte (per exemple Cultura si afecta el patrimoni o agricultura si el sòl és agrícola). També hi ha representació a la comissió d'altres institucions. Es reuneixen un cop al mes i estudien cada projecte demanat. Però és una comissió amb un poder relatiu perquè en bona part dels casos sempre es fa el que diu la conselleria de Política Territorial i, en cas que surti una decisió inesperada de la comissió, es pot alçar al conseller, que la pot modificar. Durant una etapa amb Nadal com a conseller, el delegat de la Conselleria de Medi Ambient de Girona s'havia oposat a alguns projectes i, en canvi, havien reeixit. També va passar en etapes anteriors dels governs Pujol.

Pel bé de l'urbanisme del país i per la seguretat jurídica del conseller de torn i altres gestors de l'urbanisme, s'hauria de revisar aquests processos i fer-los més transparents i sobretot més supervisats. Potser així evitaríem veure un conseller imputat per estafador, un terme francament lleig.