Iguals: Acabem amb la desigualtat extrema. És hora de canviar les regles és el títol del darrer informe publicat per l'ONG Oxfam Intermón, presentat simultàniament a 50 països. Les dades fan posar els pèls de punta: en l'últim any les fortunes de les 85 persones més riques del món van créixer un 14%, ergo van obtenir uns beneficis conjunts de 688 milions de dòlars diaris, dada que equival a dir que cada minut -cada minut!- aquest grupet de reis mides van guanyar 500.000 dólars. Més: des que va començar la crisi, el 2008, al planeta hi ha més del doble de milmilionaris; així, si fa sis anys n'hi havia 793, ara en tenim 1.645. En paral·lel, la desigualtat assoleix "nivells extrems", fins al punt que els rockefeller del segle XXI en tindrien prou amb l'1,5% de la seva riquesa obscena per escolaritzar els nens dels països més pobres i proporcionar assitència als habitants més desamparats dels 49 països més desgraciats del globus. Espanya, en termes de desigualtat, excel·leix: és el segon país "més desigual" de la UE, on les 20 persones més riques tenen els mateixos diners que 14 milions de ciutadans pobres.
Dos factors expliquen el perquè d'aquest despropòsit global i local, ens diu Oxfam Intermón: el "fonamentalisme del mercat" i "la captura política de les elits"; és a dir, el món es regeix per l'economia pura i dura, ja que els que l'haurien de governar han renunciat a fer-ho, desatenent el gran gruix dels ciutadans, els quals ens pensem, erròniament, que pel sol fet de poder votar vivim en una democràcia. El que compta a l'hora de legislar són els interessos de quatre; el que no té cap valor són els problemes i les necessitats de milers de milions. Mentrestant, la pobresa avança, però sempre podem canviar de canal quan algú ens ho explica i escarxofar-nos al sofà.
