En l'origen de les Fires de Girona hi trobarem indefectiblement el culte i la veneració a Sant Narcís i les transaccions comercials. Les dues columnes sobre les quals es basteix l'edifici firal. Espiritualitat i economia. Així començaren les nostres Fires i així han anat continuant, amb les actualitzacions que en cada moment de la seva ja llarga història ha estat necessari i convenient. Entorn de la figura del sant sempre s'hi fan present les mosques. En l'activitat econòmica hi té el primer paper el bestiar de peu rodó. Aquests detalls ens han induït a comentar avui la presència del món dels animals en les nostres festes anyals.

L'origen d'associar les mosques al record i veneració del sant patró de la ciutat té el seu origen en el que ens conta el cronista medieval. El relat es remunta a l'any 1285, quan les tropes del rei Felip l'Ardit envaïren els dominis del rei de Catalunya i Aragó, Pere II el Gran. En el seu avenç per terres catalanes, posaren setge a la nostra ciutat. En aquell moment, Girona era encara la ciutat emmurallada amb un recinte no massa diferent al del moment fundacional. Però s'estava expandint fora murs, de tal manera que fins i tot el temple de Sant Feliu quedava a l'exterior i sense la deguda protecció. Els invasors profanaren el temple i el sepulcre del sant. I d'aquell sepulcre en sortí un estol de mosques. Unes mosques diferents a les que es veien normalment. Unes mosques que en picar inoculaven un verí que era mortal pels homes i més encara pels cavalls. Per a aquells exèrcits el cavall era una peça essencial tant per l'atac com per la defensa com per l'avituallament. El rei Felip i els seus homes de guerra s'hagueren de retirar i Girona quedà deslliurada d'aquell conflicte. En episodis posteriors de compromís i perill per la ciutat, es tornaren a veure mosques miraculoses procedents del sepulcre del sant. D'algunes d'aquestes aparicions se'n conserva acta notarial per justificar-ne l'exactitud i la veracitat. Resultat d'aquesta presència i actuació de les mosques, les trobarem representades en pintures i gravats en els que sant Narcís n'és la figura central.

No hi hauria Fires si no s'organitzés una activitat de compravenda de productes, que en un principi es concretava al bestiar cavallar, mular i boví. I que anys a venir s'anà ampliant i modificant, especialment en la forma de presentar la mercaderia i de realitzar la transacció.

És probable que les primeres fires de bestiar se celebressin a la zona del Mercadal, ja que la plaça de la Catedral on un temps s'ubicava el mercat diari i la de les Cols, on es traslladà més endavant, no eren prou espaioses per encabir una fira. A finals del segle XIX i primers anys del XX, el bestiar es mercadejava a l'Areny de l'Onyar, que quedava fora muralla, fins que la muralla fou enderrocada. El lloc era aigües amunt des de sota el Pont de Pedra, on ara hi ha la Plaça de Catalunya. Se'n conserven fotografies en les quals apareixen els compradors i venedors i els animals que es compraven i venien. El transport es feia servint-se de carros i tartanes, arrossegats per cavalls.

Més endavant la zona firal es traslladà al que aleshores s'anomenava passeig de Sant Francesc. És la zona situada entre el riu i l'actual plaça de mercat. Aleshores el mateix espai de l'Areny que anteriorment havia servit de firal s'utilitzà per estacionar-hi els carruatges, amb els seus respectius animals de tracció, que quedaven estacats al mateix carruatge, proveïts del morralet convenientment fornit de provisions per anar passant l'estona fins que, acabada l'activitat i potser fins que el pagès o el ramader havia fet un bon dinar a l'hostal, s'emprengués el viatge de tornada al poble o a la masia.

Aquell firal de bestiar gros es complementava amb el de polleria, que s'estenia per la Rambla Pi i Margall, actual vial oest de la plaça de Catalunya. S'hi mercadejaven porcs de totes mides, des de corpulentes truges fins a graciosos garrins. Pollastres criats entorn del mas i del paller; gallines ponedores, conills, també s'hi podia trobar alguna parella de colomins, ben apreciats per animar l'arròs del diumenge...

Des de l'any 1897 Girona disposà de plaça de toros, encara que no en el seu terme sinó en el de Santa Eugènia, detall que constava sempre en el cartell. En aquest espectacle també hi participaven cavalls, a més dels toros que eren els protagonistes i les víctimes. El vistós corser, ben guarnit i amb molt de nervi, que muntava el cavaller encarregat de demanar la clau per iniciar les actuacions. Els tristos cavalls dels picadors, protegits, més mal que bé, per defensar-los de les envestides del brau, que a vegades aconseguia arribar a la panxa del rossí i posar la seva budellada a la vista dels espectadors. Trist espectacle, i pobre destí del cavall que no tenia cap culpa. Cavalls de l'arrossegament, que treien de la plaça el toro ja sacrificat. Cavalls del carro que, deixant un regalim de sang per tot el trajecte, traslladaven el toro a l'escorxador, situat aleshores a l'Avinguda Ramon Folch.

Més elegant era el concurs d'hípica que figurà en el programa de diversos anys, quan a la ciutat hi havia una nombrosa guarnició militar, amb oficials que els era grat mostrar en públic les seves habilitats com a genet.

En una etapa d'eufòria protocolària, la corporació municipal creà una secció d'he?ralds, muntats a cavall. El dia de Sant Narcís precedien la comitiva que sortia de l'Ajuntament per assistir al Pontifical a Sant Feliu. Algun any també participaven en aquest seguici gegants, capgrossos i àliga. Es clar que l'àliga es de construcció humana; però porta al bec un colom ben viu.

En les atraccions de la fira el conill de la sort es movia inquiet fins a ficar-se en el clau que donaria premi a l'afortunat que hi hauria apostat. Aquests dies festius teníem ocasió de veure pels carrers un ho?me que feia ballar un corpulent os, al so d'una musiqueta. Quan s'instal·lava un circ, normalment també oferia números protagonitzats per micos i gossos ensinistrats. Si el circ era de feres, no només els veien els assistents a les sessions, també des de l'exterior es podien escoltar els seus brams i udols. No podem deixar sense esmentar la impressionant serp enrotllada en el cos del venedor del corresponent ungüent que ho curava tot. Quan, sent un nen, jo pujava als cavallitos, el ròdol era accionat per un cavall viu, que ana?va voltant pacientment com es feia en les sínies.

Víctimes de les Fires eren els peixos captats en els concursos. Si els tornaven a l'aigua com sembla que marca el reglament, podien tornar a ser pescats, una o moltes vegades, i devien quedar ben marejats. I si, faltant al reglament, acabaven a la paella ja era definitiu. Semblant sort era la dels animals destinats a harmonitzar els rostits que animarien la taula del dinar festiu de molts domicilis gironins.

I finalment els darrers animals afectats per les celebracions firals són els estols d'ocells que en disparar-se el castell de Focs d'Artifici, fugen esbojarrats dels respectius refugis arboris i afegeixen un detall més a l'espectacle que posa fi a les Fires i Festes de Sant Narcís de cada any.