Empresari d'hoteleria d'una població costanera gironina, que explota un bar-restaurant, amb pocs treballadors. A un d'ells, el de més antiguitat, li comunica que ha decidit fer canvis per pagar menys a hisenda i a la Seguretat Social, i que per això li ofereix el següent pacte: Li rebaixarà la jornada legal de 8 hores diàries a 4 hores, però amb la condició que continuarà treballant 8 o 10 hores cada dia, i que quant al salari, li abonarà, oficialment, el salari de la mitja jornada declarada en nòmina, i l'altra part de jornada real li abonarà en diner en efectiu, per no deixar constància de cap classe. Per convèncer-lo, li diu que així hi guanyaran tots dos, que no ho comenti a ningú, i que si no està d'acord li rebaixarà el sou un 30%, i que haurà de seguir fent la mateixa jornada. A més, es dóna la circumstància que l'esmentat empresari hoteler li feia signar les nòmines o fulls salarials mensuals per un import superior al que li abonava, concretament 111 euros cada mes.

Una treballadora d'un saló de màquines recreatives que acredita una gran antiguitat. Des de fa més de dos anys se li exigeix fer la feina pròpia i la d'un company que es va jubilar, sense que s'hagi cobert la plaça. Molts dels diners que es recapten no passen per la comptabilitat oficial. El seu cap la crida i li diu que fa massa anys que és a l'empresa, que s'ha fet gran i que ja no li serveix gaire i que per tant s'haurà de començar a adoptar alguna decisió. La proposta que se li fa per part de l'empresa és que renunciï a seguir fent la jornada completa i passar a mitja jornada i cobrar la meitat del salari. Ella li fa veure que mai ha fallat, que sempre ha fet la feina i molt més durant els dos últims anys. La resposta que rep és lamentable: t'has fet vella i aquí una noia jove em funcionarà millor, cobrant un salari molt més petit. I si no hi estàs conforme t'enviaré a treballar a una altra població, i posaré una altra persona en el teu lloc, fent-te la vida impossible.

Són dos casos significatius d'una actitud i d'uns comportaments lamentables i totalment injustos, que normalment passen ?inadvertits, en aquests temps en què la precarietat i la debilitat dels treballadors fan que, finalment, acceptin situacions totalment injustes i il·legals. Aquests dies en què se'ns indigesten i ens indignen els casos de corrupció entre persones que es dediquen o s'han dedicat a la vida pública, no podem oblidar el que passa al nostre costat, entre el que anomenem societat civil: l'engany, el frau, l'abús i l'explotació de molts treballadors i treballadores que veuen ignorats els seus drets i oprimida la seva dignitat, que per acumular antiguitat i haver-se fet grans al servei de la seva empresa són menystinguts i discriminats. No hem d'abaixar la guàrdia i ens hem de rebel·lar, ja que les persones no som mercaderies.