De l'associació religiosa amb forta presència a la ciutat i de la qual tothom nega formar part, en vam saber de jovenets en participar en un campionat de futbol sala. Amb un pressupost escarransit només ens va arribar per comprar una equipació vermella de cap a peus gràcies a l'Armeria Girona, que es va avenir generosament a estirar el preu tant com va poder. El disgust per no poder vestir els colors que havíem somniat el vam dissimular batejant-nos com Los diablos rojos, que era com a la tele es referien al Manchester United. Però a l'hora d'inscriure'ns em van cridar com a capità que era de l'equip i em van portar a una sala farcida de crucifixs i marededéus, on un noi amable i comprensiu em va dir amb to convincent que sí, que ja ho entenc que el Manchester es diu així però, no us agradaria més anomenar-vos Els barrufets? Que només el Gran Barrufet fos vermell no va ser prou motiu per convènce'l.

Aquella associació torna a ser a l'Ajuntament de Girona, amagada a la cuina, amb un alcalde d'un altre color al capdavant per poder cobrir l'expedient. N'hem vist les maneres en tot de decisions i en el cas de la reconstrucció del pont del Dimoni de Santa Eugènia la juguesca és ben pròpia de les seves maneres de fer: els veïns pagaran el que puguin i la resta la posarà l'Ajuntament. El pressupost xifrat en mig milió d'euros representarà un esforç considerable pels veïns, a part dels entrebancs tècnics, però fa tant temps que el reivindiquen que cap més ensurt no els aturarà.

Per ser conseqüents amb la llegenda que aplega tots els ponts del dimoni, atribuïts al diable perquè deien els antics que apareixien d'un dia per l'altre, se m'acut que els veïns encara tenen prou marge per economitzar i homenatjar el primer creador. Com que es conserven cent-quaranta pedres del primer pont, amb una setantena de persones podrien col·locar-ne dues per cap en una sola nit i encara sobrarien braços per fer la massa i apuntalar per aquí i per allà. Si més no, l'endemà el pont ja estaria encarat. I haurien d'esperar fins l'any 2023, quan de la construcció original es compliria el 666 aniversari.

Això és el que quedarà perquè si les eleccions previstes per al mes de maig no tornen a aturar les bones intencions mostrades, em temo que un dia d'aquests cridaran el promotor i el portaran a una sala farcida de crucifixs i marededéus on un noi amable i comprensiu dirà amb to convincent que sí, que ja ho entenc, que sempre se n'ha dit pont del Dimoni però, no us agradaria més que es digués el pont dels Barrufets?