L'odi al català, "marca espanyola". La diplomàcia espanyola confirma que Felip VI va mentir a l'ONU, dient que el regne d'Espanya respectava el català. Ja el seu pare havia dit, amb una gran mentida negacionista, que mai no havia estat perseguit. D'Espanya, ni els reis! El cònsol general d'Espanya a Perpinyà mostra el menyspreu al català en afirmar en una entrevista que: "Visc amb resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar en català". Però resulta que a finals de setembre Felip VI, en la seva primera intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), va presentar Espanya com una nació respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística, una afirmació que tira per terra el diplomàtic de carrera espanyol Gaudencio Villas, que ha estat designat recentment cònsol general d'Espanya a Perpinyà. Villas, en una entrevista al diari valencià Levante, considera la llengua catalana com una "cosa rara", i es queixa que la seva filla hagi d'estudiar en català. El ?menyspreu pel català i la diversitat cultural del cònsol espanyol a Perpinyà, on malgrat no ser oficial es parla i s'ensenya en català, mostra la manca de respecte per la diversitat cultural d'un representant qualificat de l'Estat espanyol.
Aquest cònsol, altrament, sembla una persona intel·ligent, ja que observa que "la gent de Perpinyà se sent molt catalana fins al punt que miren més cap al sud que al nord. Una persona de Perpinyà se sent més a gust a Barcelona que a París, aquí se segueix parlant català" i en un altre punt de l'entrevista destaca que a Perpinyà "tenen la consciència de ser i ho viuen amb normalitat, orgull i sense estridències -a diferència dels catalans-". Aquí ja la comença a vessar, i no s'adona que siguem del nord o del sud tots som catalans, per sobre de ser (per imposició) espanyols o francesos.
Però on ja es mostra com un espanyol de pro és quan li demanen per la seva filla: "La gran, que viu a Barcelona, estudia en català perquè no té cap més alternativa i visc amb absoluta resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar quasi exclusivament en català. Veig que per al seu futur no serà gens positiu".
En el procés es parla molt de l'economia, de les infraestructures, les coses són importants per atreure a la causa els que se senten espanyols, o hispanocatalans o, que simplement no els interessa la cultura del país. Però l'autèntic -i el més imprescindible- motor de la independència és la dignitat com a nació i salvar la nostra llengua. Espanya només mostra menyspreu i burla envers ella, i encara la prohibeix i la reprimeix, de la seva no oficialitat a la llei Wert.
