Demà, el Poble de Catalunya està cridat a expressar lliurement el seu futur. Demà, a les urnes, Catalunya exercirà el dret a decidir el seu futur en llibertat. Un dret plenament democràtic i cívic, respectuós, pacífic i obert a tothom. També l'Església Catalana i l'Espanyola han opinat sobre aquest procés. De tots és coneguda la postura del cardenal valencià Antonio Cañizares, que va declarar la unitat d'Espanya "como bien moral". I l'arque?bis?be de Toledo, Braulio Rodíguez, amb motiu de la mort de l'expresident Adolfo Suárez, i amb el pensament posat en la consulta de demà, deia el passat 24 de març: "Hemos de vivir con intensidad el tiempo que nos toca y hacer todo lo posible para que no vayamos a rupturas, sinó a convergencias, que es lo que en estos momentos necesita nuestro país". I afegia encara: "Hemos de vivir el espíritu de la Transición, sumar y no restar porque cuando nos pone?mos a restar, las cosas no funcionan bien. Es ?mu?cho más importante ver lo que nos une, aunque tengamos diferencias, porque las diferencias no tienen que hacernos enemigos". Braulio Rodríguez deia també: "Hay que desechar el demonio de la ruptura y de no tener a la Consttución como ley principal que rige nuestra convivencia".

Tant el P. Abat de Montserrat, com molts dels bisbes de Catalunya, i d'una manera molt especial el bisbe Francesc, de Girona, han destacat la legitimitat que tenim els ciutadans al dret a decidir el futur del nostre País. L'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, deia fa unes setmanes: "El procés sobiranista és una qüestió política, no moral, i cal respectar totes les opcions, que totes són molt respectables". I Francesc Pardo afirmava el passat 23 d'abril: "És del tot necessari conèixer l'opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya, que tenim el deure i el dret de manifestar la pròpia opinió i decisió en qüestions importants i decisives". També el bisbe Francesc, en l'homilia del dia de Sant Narcís, animava a participar en la consulta de demà amb aquestes paraules tan encertades: "Demanem als cristians que no restin aliens al procés que viu el poble català i que, amb esperit democràtic i pacífic, escullin amb tranquil·litat de consciència aquella opció que creguin millor per al futur de Catalunya". I el bisbe de Solsona posava el dret a decidir per damunt de la mateixa Constitució espanyola.

Cal recordar que el cardenal Jorge Mario Bergoglio, l'actual papa Francesc, destacava en el seu temps com a arquebisbe de Buenos Aires, la importància de l'Església argen?tina, fa dos segles, en la independència d'aquell país.

També l'arquebisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau, deia el passat 3 de juny en rebre el Premi Internacional Catalunya, referint-se al dret a decidir i al procés sobiranista: "Les persones sensates discutirien per comprovar com és de fort el suport a la independència. Negar aquest sentiment no el farà desaparèixer sinó que l'intensificarà". L'arquebisbe sud-africà afirmava la importància de respectar la voluntat de la majoria.

També ha estat molt clara, davant les afirmacions dels bisbes espanyols, la postura del Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de la parròquia de Betlem, a Barcelona. El Dr. Costa deia el passat 6 de maig a Girona: "Ningú no té dret a negar una consulta". El professor Costa afirmava que és "injusta l'actitud de l'Estat que rebutja una consulta perquè els ciutadans puguin escollir el seu futur". I això ho argumentava a partir del principi de participació defensat en la Doctrina Social de l'Església.

El procés que viu Catalunya és democrà?tic, respectuós i pacífic, tot cercant la voluntat del poble. I per tant, des de la Doctrina Social de l'Església i del Dret Internacional, ningú no pot negar una consulta. I només cal recordar alguns documents: La Carta de les Nacions Unides parla de "desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi d'igualtat dels drets dels pobles i del seu dret a l'autodeterminació" (26 de juny de 1945). El Conveni internacional sobre Drets econòmics, socials i culturals diu: "Tots els pobles tenen la lliure determinació" (1967). El Tribunal Internacional de Justícia declara que "no existeix en Dret Internacional cap norma que pugui prohibir les declaracions unilaterals d'in?dependència". A més diu que "quan hi ha la contradicció entre la legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta última" (22 de juliol de 2010).