Avui ha de dominar el respecte per a tots
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí.
Per a aquells que li donen un significat, el més important en aquests moments. Per a aquells que creuen que és necessari que es posin les urnes, encara que no tinguin el valor que haurien volgut que tinguessin des d´un principi. Per a aquells que, malgrat tots els entrebancs, aniran a votar amb il·lusió, independentment d´allò que votin. Però també per a aquells que no li donen el mateix significat ni li reconeixen la pretesa importància. Per a aquells que creuen que el fet de posar les urnes sense la validesa que haurien volgut ja no té el mateix valor i, per tant, quan vagin a votar ho faran amb un cert escepticisme. Per a aquells que pensaran que ja no cal anar a votar. O per a aquells que no aniran a votar, independentment de la causa per la quan no votin. A més, per a aquells que no creuen que calgui cap mena de consulta. Per a aquells que pensen que els esforços dirigits a aquesta consulta es podrien haver dedicat a d´altres prioritats que es poden considerar més urgents. Per a aquells que pensen que ja s´està bé com s´està, o per als que pensen que sempre es pot estar millor, però creuen que un canvi s´ha de fer d´una altra manera. I, per últim, respecte per a la col·laboració i participació, i pels resultats de la votació de la consulta, siguin quins siguin aquests resultats; de la mateixa manera que hi haurà d´haver respecte per la no col·laboració i no participació. Sigui com sigui, aquest dia ha de ser-ne un altre com el de les tres darreres diades: un dia on el civisme del poble català torni a ser un referent del respecte i la democràcia generals.
Orgull de ser
de poble
anna carreras castañer. la cellera de ter.
Sóc una gironina emigrada per treballar, tot i que sempre dic que vaig néixer a la Cellera de Ter. Mai no havia entès la importància que tenia aquest matís fins fa un mes.
Un divendres el cor del meu avi va decidir aturar-se per sempre al seu hort. Va caure a terra i en aquell moment des de veïns fins a l´alcalde passant per bombers, policia municipal, els companys del SEM, el metge que estava de servei a Anglès, els serveis funeraris, el capellà i podríem dir tot el poble, va aturar les seves vides durant una estona per ajudar-lo i acompanyar la meva àvia. No hi ha paraules d´agraïment per tots aquells que vau ser allà; i com a metge permeteu-me una menció especial pels del SEM i el metge: «Gràcies, companys perquè estem en moments en què pocs valoren la feina ben feta».
Així podreu entendre que a partir d´ara cada vegada que algú em pregunti d´on sóc, diré encara amb més èmfasi que sóc de la Cellera de Ter, perquè un suport així només es troba en un poble.
Pretenen fer por,
i són ells els
que en tenen
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Aquest joc de paraules justifica per si mateix el moment nefast dels populars: a ningú se li escapen la tossudesa i la intolerància del partit qüestionat. Som molts els que vivim la pressió i la incomprensió d´aquest afer polític; però sí hem de tenir clar que passi el que passi el món ens està observant i seguint de prop. És una clara mostra del que representa com a poble Catalunya, mentre que els implicats no han fet altra cosa que menysprear la nostra identitat. El seu tarannà i abús de poder de recórrer al Constitucional, com si d´un segon Senat és tractés, i que aquest només serveixi per encobrir els problemes generats pel Govern de l´Estat. Em pregunto: Què feia mentrestant el constitucional quan no atenia la igualtat dels drets nacionals que haurien d´emparar per igual totes les lleis i respecte comú? Doncs res està més lluny del que ha mancat, essent ignorat el respecte, la cultura, i la idiosincràsia del nostre poble humiliat. Aleshores, com volen que reaccionin els catalans? On creuen que estem, i qui som, si no ens deixen moure ni gaudir de la llibertat? Considero força útil la disposició de la nostra gent i la seva voluntat. Per això crec que la por que pretenen posar-nos al cos és fruit de la seva, atès que la seva reacció deixa ben a les clares la preocupació dels resultats que surtin a les urnes, testificant amb garantia el comportament cívic i democràtic dels catalans.
La Costa Brava
i la Unesco
Josep Castelló Regencós. Sant Antoni de Calonge.
Llegeixo al Diari de Girona que, després que l´Ajuntament de Blanes hagi donat suport a que la Costa Brava i els seus camins de ronda siguin considerats Patrimoni de la Humanitat, no va agradar gens a la resta de grups del consistori, la crítica que va fer ICV-EUIA, que evidenciava l´existència de trams barrats en benefici particular, o bé per causa d´esllavissades. Com couen les veritats... Que no entenen els senyors regidors que la Servitud de pas que marca la Llei de Costes, aprovada l´any 1988, ha de ser respectada per Llei? Que no saben que a l´Estat espanyol no hi hauria d´haver cales privades, com per exemple cala Forcanera (Blanes), cala Gran (Lloret) o cala Sanià (Palamós), a les quals no es pot accedir per terra, i per tant s´incompleix la denominada Servitud d´accés al mar? En relació a la dificultat de realitzar obres de millora per causa de l´orografia complicada del municipi, els puc posar l´exemple de l´escala construïda a la cala dels Frares de Lloret, que l´any 1994 salvà magníficament un desnivell de més de setanta metres fins a enllaçar amb un carrer.
En la meva opinió, si es pretén que la Unesco aprovi els Camins com a Patrimoni de la Humanitat, cal que tots els Ajuntaments costaners -ara, sense personalitzar-ne cap en concret-, i sobretot, el Ministeri de Costes, alliberin aquells sis primers metres de pas a partir de les fites zmt.; perquè en cas contrari, si un dia vénen els inspectors pel tema referit i constaten tants d´obstacles i tan poca continuïtat, podrien arribar a la conclusió que en aquest país es practica el favoritisme i que existeixen propietaris intocables més poderosos que les pròpies administracions. I això, segurament, tombaria la sol·licitud.
