La democràcia el dia que es manifesta de forma clara i contundent és quan som cridats els ciutadans per elegir amb el vot els representants o quan, com passa avui, som consultats sobre una qüestió. Aleshores és quan ens adonem de la solemnitat que comporta una crida d'aquesta mena i la resposta. Aquests dies m'agrada observar el moviment tranquil de la gent que s'adreça cap al lloc on votarà. Encara que acostuma a fer-se en dia festiu, hi ha qui es vesteix amb especial cura, com remarcant que aquell és un acte important; n'hi ha, la majoria, que porten vestits de cap de setmana, però en l'interior del lloc on es vota acostuma a haver-hi una diligència especial i la gent quan votem ho fem amb posat seriós, tot i que, potser en acabar, comentem el que hem fet amb un somriure.

Malgrat les imperfeccions, les limitacions i els entrebancs, res és comparable a l'exercici de la democràcia, com a gran possibilitat de participació de tothom en la configuració de governs concrets o de perspectives de futur com passa avui. La democràcia en les nostres latituds no ha estat fàcil d'arrelar. Aquesta setmana Pilar Rahola ha presentat una nova novel·la que descriu la vida a Catalunya en el segle XIX i tots sabem que durant aquella època les Constitucions eren fràgils i més d'una vegada els ciutadans al matí en llegir els diari es trobaven amb la notícia de que havien estat suspeses les garanties constitucionals, és a dir, que s'aplicava un règim del que al segle XX en diríem dictadures.

L'Estat espanyol forjat segons el model francès havia trencat el respecte a la pluralitat mantingut durant segles amb els Àustries i havia imposat l'obsessió uniformista i centralista, que era i és aliena a la història de la península Ibèrica. Però la imposició d'aquell model estrany ha estat molt difícil d'anar-lo substituint per la realitat. S'hi resisteix, només cal escoltar la majoria dels ministres i diputats o senadors actuals.

Però també la trajectòria de la democràcia ha anat avançant al món, a través d'intents fallits, d'imperfeccions, de corrupcions, però també de progressos. Aquests dies celebrem la caiguda del Mur de Berlín, símbol d'una immensa dictadura que passava a la història. Sí, la democràcia s'ha anat incorporant a la vida dels pobles i a les aspiracions de reforma i d'aprofundiment. Avui a Catalunya en tenim una prova pràctica, avui som convocats a expressar la nostra opinió sobre el futur que volem. La democràcia és viva i operativa. Avui en qualsevol poble o ciutat ens retrobarem amb la millor imatge de la democràcia, que es fonamenta en la participació de cada persona que forma part de la comunitat. Quina imatge més reconfortant!