ENS MANCA ÈTICA?

09.11.2014 | 00:00
ENS MANCA ÈTICA?
ENS MANCA ÈTICA?

La corrupció és una epidèmia que està matant el nostre cos social com el virus ebola mata les persones. La corrupció crema la cimentació de la nostra societat, com Neró ho va fer amb la ciutat de Roma. Sorgirà de les seves cendres l'au Fènix de l'ètica que vacuni i doni nova vida al cos social? Hi ha un clam al carrer que demana un canvi en la vida política i en les relacions socials dins i fora de l'empresa. Només cal veure la força des moviments populars com Podem, que amb un discurs nou, alliberat de vells interessos i conveniències, està a un pas d'assolir el poder.
Patricia Aburdene, periodista amb tres doctorats que s'ha fet famosa per la seva clarividència a descriure l'avenir, ens diu a Megatendències 2010: "De les cendres de la crisi, la corrupció i la desconfiança pública, pren embranzida i força que atrau milions de persones, un moviment de base per revitalitzar l'ètica i l'esperit de la lliure empresa".
La pregunta clau és: com revitalitzar l'ètica? Si repassem la literatura política, empresarial i professional, veiem que està farcida de referències ètiques, de codis deontològics i normatives que obliguen a conductes encaminades al bé comú. Les empreses són prolífiques en definir la seva missió sustentada en valors i fer-se seus els continguts que les qualifiquen com a Empreses amb Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Tanmateix, tot i aquests discursos retòrics, es donen molts casos, massa cassos, d'empreses corruptores que contacten amb polítics i administradors corruptes. Què falla? El discurs? El sistema? No. Fallen les persones. No tenim persones virtuoses al capdavant de les organitzacions. Ja ho deia Aristòtil: "L'important no és saber què es bo, sinó obrar bé".
Si observo els EUA com a paradigma de l'èxit personal i empresarial, veig que des de la segona guerra mundial, la seva literatura per assolir l'èxit s'ha basat principalment en tècniques de relacions públiques i d'actitud positiva. O sigui, més preocupats pel com em comporto per influir en els demés per al meu benefici que en conrear virtuts que facin de mi una persona integra, humil, fidel, ben intencionada, honesta, mesurada, en definitiva una persona creïble que generi confiança. El primers llibres de management que sorgiren a finals del segle XVIII parlaven que l'èxit era una conseqüència de l'esforç, de l'austeritat, del treball, de la honestedat. L'autobiografia de Benjamin Franklin és bon exemple d'aquesta literatura. Un altre gran estadista, Mahatama Gandhi, ens dirà: "Creure en quelcom i no viure-ho és deshonest" i "Sigues el canvi que vols veure en el món".
Crec que ha arribat el moment de reivindicar la virtut al nostre país -ens diu el filòsof José Antonio Marina, en un article sobre la reivindicació de les virtuts-, perquè ens permet unir la pràctica amb la teoria. En aquest sentit he llegit, amb alegria i molt interès, el naixement d'una innovadora tendència de gestió del capital humà, la "selecció per virtuts versus selecció per competències". No es tracta tant de seleccionar persones orientades al client, disposades a treballar en equip, amb empatia, amb capacitat d'aprenentatge, de lideratge, etc., sinó anar a l'arrel de la persona, al seu ésser. Observar el seu nivell d'humilitat, de gratitud, de bondat, d'esperança, de fe, d'alegria,de respecte,de generositat, de fermesa etc.
Partim de la base que tota virtut és conseqüència d'un hàbit incorporat a la vida quotidiana i com a tal, observable. Tanmateix hi ha llibres com el Factor Confiança, de Stephen M. R. Covey que ens poden ajudar a fer una avaluació del personal virtuós. També l'obra de Martin E.P. Selig?man, considerat un dels pares de la psicologia positiva que en la seva obra La auténtica felicidad ens facilita unes pautes per detectat les pròpies virtuts -ell en diu "fortaleses".
Comencem amb hàbits concrets, orientats a virtuts concretes, si volem la renaixença del nostre país. "No coneixem les solucions, l'únic que podem fer es posar en marxa les forces que trobaran aquestes solucions" (Antoine de Saint-Exupéry). Aquestes forces són les virtuts. Apa, doncs, som-hi?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema