Des que vaig néixer, el que més sé d'Espanya és que tot era prohibit: prohibit el meu nom, prohibit el català, prohibida la llibertat, prohibit el passaport, prohibit un servei militar que no fos de càstig, prohibit escriure sense censura. Les meves prohibicions personals em convertiren en un José que només els funcionaris utilitzaven, estudiava en castellà amb mestres que parlaven català com els alumnes, era expulsat de la universitat per fundar el lliure Sindicat Democràtic d'Estudiants, obtenia passaport a Londres d'un cònsol antifranquista i començava a publicar amb la censura del Goebbels de Franco i fundador del PP Fraga Iribarne. Espanya prohibia en particular i també en general: prohibia Catalunya a l'única Constitució jurada pel rei elefant Joan Carles, els Principios del Movimiento Nacional.
Les prohibicions semblaven tan mortes com Franco amb la democràcia, però era questió de fer temps. La Constitució de l'Estat de les Autonomies reconeixia Catalunya, rodejada per camps de mines feixistes. La Transició no fou modèl·lica perquè no es va desnazificar Espanya com Alemanya. El poble no és sobirà a Espanya sinó l'Estat, entès exclusivament com l'Estat central.
La justícia no és independent sinó controlada pels dos partits corruptes que s'han repartit el poder com si fossin de nou els conservadors i liberals del segle XIX, ara rebatejats PP i PSOE. Què importa si el poble sobirà, sobre el paper, el Parlament i el Congrés, voten un Estatut Els jutges del PP i del PSOE el retallen fins a fer-lo una burla. Des d'aquell vergonyós 2010, que marca la fi de la Transició, els catalans s'han manifestat en milions demanant votar. Burla burleta, l'Estat central del PP amb el suport incondicional del PSOE, s'han llençat a prohibir el que és normal en qualsevol democràcia: prohibit votar.
Els suïssos voten cada tres mesos referèndums federals, cantonals i municipals. Quebec votava quan el Tribunal Suprem del Ca?nadà va insistir que una democràcia es basa en el consentiment del poble i només després en la llei. El mateix ha passat a Escòcia per?què els anglesos tenen tradició democràtica i saben que un país es manté unit pel consen?timent i no per la força. Espanya, estatalis?ta com Rússia, té por dels ciutadans lliures.
Un 80% dels catalans vol votar, segons les enquestes. Quan el negacionista Rajoy ha prohibit una consulta ben democràtica, els catalans n'organitzen una igual de democrà?tica pel seu compte. No és l'Estat qui vota, no és la Generalitat qui vota, sinó el poble sobirà. Si Espanya vol una nova votació amb observadors de la UE i de l'ONU, encantats de tornar a votar. Els catalans volen ser escoltats i respectats, perquè en democràcia el poble, no l'Estat, és sobirà.
