Naturalesa política
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
La ideologia banal de la catalanofòbia gratuïta s´ha de combatre, amb arguments jurídics, des del primer moment. No pot ser, de cap de les maneres, que es facin greus acusacions falses contra determinades persones o que es manipuli la qüestió jurídica per esbombar en mitjans de comunicació de l´altiplà, informes i notícies que tenen una clara intencionalitat política, i que, d´una forma directa o indirecta, pretenen esberlar la societat catalana. Senyors, ens hem de defensar i ens defensarem, amb el dret a la mà, d´aquesta onada de «guerra bruta» i de la tergiversació intencionada dels conceptes jurídics, que més que jurídics són de naturalesa política.
Fira Medieval
de Lloret
Joan Carles Lozano Muñoz. lloret
de mar.
Com cada any, Lloret de Mar celebrarà aquest novembre la Fira Medieval. Una fira plena de música, malabaristes, contacontes, artesans o cercaviles. Però també amb d´altres espectacles impropis d´una societat moderna i formada en valors com són els espectacles amb animals.
Animals com ara les aus de falconeria, que romanen lligades de les potes durant tot el dia realitzant comportaments antinaturals per no poder desenvolupar les seves necessitats més bàsiques.
Animals sotmesos al patiment i a la indiferència d´aquells que, per manca d´empatia i d´ètica, acaben perdent el sentit del ridícul justificant aquest tipus d´espectacles amb l´excusa de la seva declaració com a bé cultural immaterial per la Unesco. La cultura és respecte, són valors, és empatia, és educació, i no patiment, maltractament, dolor o angoixa.
Cada vegada hi ha més gent en contra d´aquests espectacles anacrònics que no aporten res i que treballa per educar en valors una societat més ètica i respectuosa.
Santuari de la Mare de Déu de Núria
francesc a. picas. la jonquera.
Els catalans hem rebut amb gran alegria la beatificació del papa Pau VI. El 1965, Pau VI concedí la coronació canònica a la Mare de Déu de Núria, en premi de mil anys d´història mariana, des del temps de Gifré el Pilós, fundador de la nació catalana. La festa de la coronació a la Verge se celebrà el 13 de juliol de 1967 amb gran solemnitat i assistència del poble i de les autoritats eclesiàstiques i civils.
Fa uns mil anys, la imatge de la Mare de Déu de Núria no pogué ser segrestada pels àrabs gràcies a sant Gil, que la va amagar. El 1936 el mossèn de Núria la passà a França per la muntanya per evitar que fos trossejada pel comitè roig de Ribas. El 1967 uns catalans forassenyats intentaren entrebancar la coronació.
«La Mare de Déu de Núria anem tots a visitar», cantem en uns goigs populars. Hem completat l´alegria en saber que el papa Francesc ha concedit al Santuari el títol de Basílica. Si apiléssim els grans de rosaris resats a la Verge des del temps de Gifré el Pilós, formaríem una muntanya tan alta com les que rodegen el Santuari.
Els insaciables
i la involució
Lluís Vilà. La Bisbal d´Empordà.
A l´insaciable el castiga el seu propi anhel desaforat, la penitència radica en el pecat. Tots els abusos, més enllà dels usos, porten a la depravació de les virtuts de l´home i de la dona, ho sabem tots. Els que es titllen d´intocables per ocupar llocs de poder no assoleixen ni el nivell de principiant en el camí de l´ètica i la moral, són a les antípodes d´apropar-se al camí iniciàtic de la intel·lectualitat i l´univers de la saviesa els tanca les portes amb pany i forrellat per no estar preparats per accedir-hi; creuen haver encertat el trajecte correcte i s´ han desviat pel ramal que els ha perdut en la immoralitat i la foscor de la luxúria material. Són, al cap i a la fi, víctimes del seu narcicisme social, en primer lloc, i titelles utilitzats per qui ostenta un poder superior en la jerarquia de poders. Ens han decebut, molta gent bona se sent humiliada i desemparada per l´actitud despòtica del mediocre poder egocèntric.
Vindran nous falsos salvadors de la pàtria a vendre discursos enlluernadors adornats amb bones intencions: el que no ens diran mai és que els camins que porten a l´infern estan pavimentats d´aquelles bones intencions. Entraran de nou a la presó com un acte simbòlic de justícia i en sortiran amb un somriure despietat per anunciar que la foscor que els envaeix no els deixa ni tan sols intuir la llum.
Si és veritat que per assolir l´alta iniciació s´ha de besar el flagell del botxí, hi ha una muntanya de personatges a les pedreres del poder que, creient ser els nous escollits, encara no s´hi han inscrit. El poderós és qui aixeca a qui ha caigut i qui ajuda que els qui pateixen deixin de fer-ho, res que no sigui això és involució.
