Milers de ciutadans d'arreu del món celebraven abans-d'ahir el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlin. El mateix dia que, a Catalunya, més de dos milions de ciutadans acudien a les urnes per insistir, una vegada més i de nou amb un civisme i esperit democràtic exemplars, que volen decidir el seu propi futur polític i social. Mentre això succeïa al món, una colla d'electes madrilenys i quatre més d'aquí, que plegats estan més preocupats per salvar les seves cares i cadires que el poble que representen, insistien a fer pujar una altra renglera el mur que des de fa anys i panys estan construint entre Espanya i Catalunya. Ja sé que a priori pot semblar difícil comparar un mur de ciment, com el que dividia les dues Alemanyes, amb un altre de construït a base de despits, injustícies, falses i promeses incomplertes, supèrbia, procediments judicials, desencontres, manca de respecte i hipocresia; però jo, que durant molts anys he viscut la duresa i fredor del berlinès, no em puc estar de veure les semblances amb el madrileny.

El règim dels Pieck, Ulbricht, Stoph i Honecker també volia fer creure als "seus" ciutadans que vivien com Alícia, al país de les mil meravelles. Com quan en Felipe González seguia somiant amb més justícia social, mentre els seus "socis" més llestos (i corruptes) s'omplien les butxaques. O l'Aznar, que ens prometia que "España va bien", mentre els terroristes islàmics preparaven la seva salvatge venjança per haver donat suport a la invasió de l'Iraq. O en Zapatero, que negava la crisi econòmica fins quatre dies abans del rescat de la UE. I en Rajoy, què? Doncs com en Honecker, fa ulls clucs a la insatisfacció del poble de Catalunya, igual que aquell no feia ni cas a les famoses (i exemplarment pacífiques) "manifestacions dels dilluns" que reunien centenars de milers de ciutadans insatisfets als carrers de Leipzig, Dresden i d'altres ciutats importants de l'antiga Alemanya oriental.

Una altra semblança és la utilització que fan els dirigents espanyols dels "seus" mitjans de comunicació, la tan anomenada "caverna mediàtica". Veure els telenotícies d'A3TV o llegir l'ABC, La RazónEl Mundo l'endemà del 9|N recorda com els dirigents de l'extinta RDA feien servir la seva "premsa" sense cap tipus de vergonya per tergiversar la veritat i per demonitzar la de l'altra banda del teló d'acer, encara que el d'aquí sigui fet amb banderilles de fusta guardonades amb serpentines roigigualdes. El pitjor és que els constructors del Mur de Madrid no entenen la principal lliçó de llurs predecessors germanoorientals: no hi ha paret que pugui resistir-se a la democràcia, ni a la voluntat de tot un poble.