El 9-N deixa una principal aportació i d'aquesta en pengen un munt de conseqüències. L'aportació és la xifra: més d'un milió vuit-centes mil persones voten la independència. Una xifra de vertigen. Una xifra concreta i inqüestionable. Una xifra que representa una massa humana ara empoderada. Ho repetirem: més d'un milió vuit-centes mil persones. S'han mogut els fonaments i ara cal anar recol·locant els mobles. En l'avenir, queda alterada tota actuació política, cultural, financera, de defensa i de relacions exteriors. Emergeix una veu potent i transversal que tots els responsables institucionals i polítics hauran de tenir ben present. La cosa catalana passa de parrac atropellat a fer goig i ser respectada en el concert del món. La vida et situa al costat de persones que no pensen com tu. És a dir, la vida és la vida. Doncs bé, una de les persones pròximes més bel·ligerants els darrers temps contra el procés català se'm va atansar dilluns a primera hora per donar-me l'enhorabona. El gest em va emocionar. És el que un milió vuit-centes mil persones esperen del president del govern d'un Estat que per imperatiu constitucional els representa.