L´èxit de la consulta

12.11.2014 | 07:14
L´èxit de la consulta
L´èxit de la consulta

Alguns periòdics d'àmbit estatal el mateix diumenge en la portada exhibien titulars desacreditant la consulta insistint en la seva nul·litat (és la política, estúpids!). No entenen res. L'intent de desautorització no els deixa veure ni el valor polític i socio?lògic que ha consistit a demanar el parer dels ciutadans, tot i així ells seguiran mofant-se de l'expressió popular catalana com si fóssim nosaltres culpables de la situació de precarietat de la consulta i de la manca de recursos legals. Prou que ens hauria agradat fer millor les coses.
L'anomenat "procés" per poder decidir ha estat un laberint confús, ple d'ensurts i entrebancs. Quan semblava que estava tot collat, el TC sota la recomanació del govern del PP la prohibia. Tornàrem a demanar-ho i de nou ens digueren que no. No obstant la segona negativa no tenia la contundència de la primera i donava a entendre que si el Govern de la Generalitat no s'implicava de ple podrien mirar cap un altre costat. Així ha estat. Ara escoltarem els sarcasmes: consulta de fireta, manifestació festiva diumengera, escrutini antidemocràtic, nombre exigu de votants, folklore catalanista dels insatisfets habituals, rebequeria d'un poble que es creu irredempt i mancat d'agraïment vers l'Estat espanyol que tant ens mima.
Com que no ens han deixat votar com déu mana, hem fet el que bonament hem pogut. No ens van concedir el beneplàcit per fer les coses bé i dins la legalitat. Van declarar la consulta fora de la llei i hem celebrat un recompte de vots sense llei. Ha estat la consul?ta fora de la llei com els malfactors i pistolers de l'oest americà perseguits en els films per un xèrif implacable que els vol tancar a tots a una rònega garjola. Primerament el govern d'Espanya i tots els seus altaveus mediàtics adoptaren enfront la Consulta una actitud desdenyosa, de nen que no li agrada la nova joguina, de nen cosó sotmès a constants capricis, però inopinadament quan observaren que els esclataven casos de corrupció molt greus que posen en perill el vol del seu albatros ensems sotjaren que el dret a decidir s'alçava, decidiren interrom?pre'l per tapar la corrup?ció, com ja feren abans recorrent al Tribunal Constitucional, com ja he escrit, però han tingut por a la premsa internacional i que Podem, que està més informat que ells, ho aprofités per muntar una campanya de des?prestigi democràtic contra el PP.
"Va seriosament això de la consulta -murmuraren els ministres del PP-. Són molt feixucs, els catalans, volem prendre decisions quan som nosaltres els encarregats de fer-ho". Un d'ells decidí preguntar-li al cap de la tribu: "Què et sembla, Mariano, ho prohibim i que es quedin amb un pam de nas?" Mariano, l'impàvid, l'esfinx que xiuxiueja a les orelles del vent, va pronunciar-se per fi: "Farem com els micos savis i místics japonesos: No veure, no escoltar, no dir. Que sigui el TC qui treballi que per això cobra i cobra bé, que nosaltres prou targetes negres de Bankia ens han caigut al damunt i ara a més sabem que el president d' Extremadura i un diputat de Terol volaven sense pagar per visitar una militant del PP de Tenerife. Algú sap què dimonis hi anaven a fer?"
Dimarts de la setmana passada arribà la notícia que el TC prohibia la nova consulta i a la nit moltes poblacions ho celebraren fent sonar les cassoles. Les prohibicions solen cohesionar el grup. Vols que una cosa es faci, doncs prohibeix-la.
Va ser una bona idea proposar votar per algun ésser ja mort que no podia expressar-se. Aquesta vinculació nostàlgica tot interpretant la voluntat dels finats ha emocionat moltes persones, que han evocat no sols persones cèlebres de la història de Catalunya sinó també gent senzilla, familiars i amics, que van lluitar perquè Catalunya fos un país més lliure. Justa recompensa pel seu sacrifici. El país té una tendència natural a capbussar-se dolçament en la calidesa dels records. Ens agrada interioritzar-nos. La memòria col·lectiva com el seu imaginari ha estat ben representada per polítics i personatges de la vida pública que han escollit els prohoms de la nostra nació. Jo quan votava pensava amb en Joan Reventós i Carner i Josep Verde i Aldea, convençut que aquestes dos fundadors del PSC haurien participat en aquest exercici democràtic. Penso que el PSC original diumenge, com un sol ho?me, s'hauria presentat a les urnes, cosa diferent hauria fet el PSOE català, el que evidencia que els socialistes catalans actuals han renunciat als trets fundacionals del partit.
Ara uns diran que la recollida de vots no és gens representativa i altres diran que sí i que en millors condicions de votació hauria estat més majoritària, puix que no s'han disposat dels mecanismes legals per fer un refe?rèndum i que els mitjans de comunicació amb seu a Madrid, els oficials i els privats, han menystingut i ridiculitzat la voluntat del Parlament català de fer una consulta amb tots els ets i uts. Certament així ha estat, des del primer mo?ment el PP acompanyat del PSOE liderat per Pedro Sánchez, que diu que ens estima però no ens deixa votar, s'han mostrat hostils; la cort àulica dels seus periodistes han propagat a les tertúlies ingratituds, amenaces i pors tot presentant la consulta com una transgressió a l'essència mateixa de la democràcia. Doncs hem votat.
Després de l'11-S d'enguany vaig publicar un article que parlava de l'èxit de la diada però titulat i "Ara què?" fent la pregunta sobre el que ens tocava fer; així doncs també s'hauria ja de plantejar clarament quin és el nou port on ha d'atracar la nau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema