Ja sabem que a la política hi ha molt de teatre i que en el teatre també hi ha política. Cada vegada ens acostem més a la confusió entre aquesta i el xou. Abans ho atribuíem als nord-americans, però està molt difós fa anys. Aquí fa estralls. La consulta catalana de diumenge passat té rivets d'una cosa i l'altra, de vegades fregava el melodrama i altres el desafiament. Va ser un assaig general per a un referèndum futur de debò i va participar de la moderna o postmoderna etiqueta de "simulacre".

Un cop donats els resultats, amb 2,2 milions de votants i, segons la Generalitat de Catalunya, un 80% de Sis, podem treure diferents conclusions a partir d'una detallada lectura. És un 30% de l'electorat que manejaven (sobre el qual en un mateix dia van donar xifres diferents). I és molt similar al nombre de votants que van aconseguir en les últimes autonòmiques els partits convocants, el que no està malament per al deteriorament econòmic i social, la fosca gestió i el soroll que acompanyava aquesta pro?va. És clar que caldrà descomptar els menors de 18 anys que han anat a estrenar-se un dia tan especial. Els dóna la seguretat que els partits del sí o de la "llibertat de decidir" guanyaran les pròximes eleccions, que sens dubte s'avançaran (no estaran dos anys en tensió). Però això del 80% patirà una deguda correcció en el moment de la veritat.

Ho saben, sens dubte, perquè sense campanya, sense espais mesurats, sense cartells de l'oposició, sense taules degudament constituïdes, sense recompte ponderat amb membres de diferents partits, aquestes dades no van a missa. I amb aquesta invasiva presència de propaganda contínua en els instituts on se celebrava, ni en un país bananer es donaria per bo. Primava allò primari i els sentiments, però aquestes coses s'han de canalitzar. Tocar la fibra sensible i exaltar el personal és relativament fàcil quan es tenen els recursos oficials. En realitat es fa sempre, des de diferents fronts i amb l'objectiu de manipular les masses.

Artur Mas i el seu equip han aconseguit un gran espot publicitari, per a ell mateix i per a Catalunya, han fet que des de fa un any es parli d'ells a tot arreu. Estan en primer pla. Ha fet la consulta perquè no podia fer un referèndum legal. Però no ha estat imparable. Des del dia després toca veure què s'avança i com es negocia (tothom parlen d'estendre ponts al diàleg). El temps demostrarà si va ser alguna cosa útil o no. Pot ser que es tanquin en banda uns i altres, de manera que els problemes seguiran enquistats (sigui l'assumpte del finançament, de competències, d'identitat, d'ambicions personals, de fugida cap endavant o, quimeres, que operen també).

Els altres som espectadors, més o menys apassionats, amb la ?distància natural. I quan a ?Alemanya celebraven la reunificació, aquí es muntava la cerimònia de la ?dissolució. Per ara era un assaig. Un altre dia pot ser dins de la legalitat.