La primera conclusió de les xifres del 9-N és, sens dubte, l'èxit de participació, que ha donat un tomb transcendental a les previsions polítiques. Hem passat d'una situació preponderant d'Oriol Junqueras i ERC, a veure altre cop Artur Mas controlant el timó. El de qualsevol negociació, aquí i allà. Perquè com més s'entesten Rajoy i cia. a menystenir-lo i a pretendre ofegar Catalunya amb silencis i sentències, més empenta donen al procés i al país, i més converteixen el president en heroi. Però "Don Tancredo Legal" insisteix que no canviarà d'idea: ni referèndum, ni consulta, ni dubtes sobre la sobirania unívoca del "pueblo español". Amb tot el que això comporta de tensió, confusió i risc de provocar espurnes fins a límits perillosos.
I, mentrestant, aquí, tenim un altre problema, també greu. Què farà Mas? Convocarà eleccions o intentarà passar dies per empènyer anys? Esperarà els canvis que, presumiblement, es produiran a Espanya, i pactarà amb qui guanyi? El què? Ja ho veuríem aleshores. Possiblement, sigui aquesta la seva idea, perquè un plebiscit ara li podria donar sorpreses si no es fa com ell vol, és a dir, encapçalant la llista i programa únics. I això no ho accepten alguns dels altres dirigents. Com tampoc una part potser considerable de l'electorat, que no el considera adequat per dirigir el procés i/o el país després de la independència. Perquè, per més que faci ara, no fa tant que era autonomista amb pacte fiscal, després flirtejava amb la tercera via i, recentment, dubtava si acceptar la reforma constitucional. Sense comptar els qui no volen un partit viciat pel poder.
N'hi ha molts que volen eleccions anticipades. Però CDC té la paella pel mànec.
