Ciutadans i UPyD mantenen converses per unir-se i formar una mena de Podem però de dretes. El que no és sabut és que ambdós partits van néixer amb el propòsit d'ajuntar-se i que l'Albert Boadella ho va estroncar.
L'any 2006, els promotors de Ciutadans estaven eufòrics perquè els plans previstos funcionaven d'allò més bé. I tenien un recurs amagat. El líder del PP català, Josep Piqué, havia de ser el seu cap de files. Era un secret només conegut pel nucli dur. Piqué va marxar amb discreció del PP per tornar a l'empresa privada i esperar el moment oportú.
Al mateix temps, a Madrid es creava UPyD amb unes intencions calcades a les de Ciutadans. UPyD també tenia un as ocult a la màniga: el cap de files havia de ser l'Alberto Ruiz-Gallardón. El llavors alcalde de Madrid no va ser tan discret com en Piqué. Es va enfrontar amb la presidenta de la seva Comunitat, l'Esperanza Aguirre, i amb la cúpula del partit, amb un enrenou encara fàcil de recordar.
Però la jugada no va acabar de funcionar. En una reunió de Ciutadans va aparèixer l'Albert Boadella fent el pallasso, desvirtuant la imatge de partit seriós que es volia oferir. I es van produir les primeres desercions. En l'acte de presentació d'UPyD a Madrid, en Boadella també hi va ser i en Ruiz-Gallardón va deixar de piular.
El fet inesperat és que la Rosa Díez demanés d'entrar a UPyD. Ningú no l'esperava però va ser ben rebuda. El problema del lideratge quedava resolt amb una figura prou coneguda. El drama el tenien llavors a Barcelona. En Piqué es va fer enrere i d'entre els que quedaven es va decidir que un jove desconegut, l'Albert Rivera, tirés endavant el partit. El seu mèrit més destacat era que podia parlar en català.
Just abans de l'anunci dels acords que Ciutadans i UPyD pretenen establir, en Ruiz-Gallardón ha tornat a fer-se notar. Des de la Restauració Borbònica que cap partit havia tombat una llei aprovada per l'antagonista fins que va proposar d'endurir la llei de l'avortament. És una bona jugada per atraure l'electorat més conservador del PP cap a UPyD, si és que l'exministre encara té la intenció de liderar aquest partit. A més, els casos de corrupció extrema que han esquitxat el PP no l'han afectat, consolidant la seva imatge de polític seriós.
I a Barcelona, tornarà en Piqué a la política liderant Ciutadans? Té prou prestigi i mà esquerra per combatre l'independentisme sense histrionismes i és capaç de captar l'electorat unionista disconforme amb les maneres altives de la Sánchez-Camacho. I tampoc l'ha tocat la corrupció. El drama està servit...
