Aquest text, considerat com el document fonamental del Concili Vaticà II, va ser aprovat pels Pares Conciliars en presència del papa Pau VI avui fa 50 anys, amb el resultat de 2.151 vots favorables i 5 negatius. L'origen de l'esquema d'aquesta constitució el trobem en les suggerències dels bisbes, arribades a la Comissió preparatòria del Concili, que van ser sintetitzades en 367 proposicions, i que anaven des de la constitució de l'Església, als poders del papa i dels bisbes, passant per la doctrina sobre la col·legialitat, el magisteri eclesiàstic, la relació entre Roma i les diòcesis escampades per tot el món o les relacions de l'Església i els Estats. Un altre grup de proposicions també feien referència a la Mare de Déu.

El 1962 ja s'havia fet una redacció sistemàtica d'un esquema sobre l'Església, examinada i aprovada, amb algunes esmenes, per la Comissió central del Concili. També s'havia redactat un breu esquema sobre Maria, Mare de Déu i dels homes, que en principi havia de ser una constitució autònoma, amb discussió i votació independent de la Lumen gentium.

L'esquema sobre l'Església va ser discutit, del 2 al 7 de desembre de 1962. Però el dia 4, el cardenal Suenens, arquebisbe de Malines-Brusel·les, apuntà un canvi radical en l'orientació d'aquest document, que finalment el Concili va fer seu, a partir dels debats que hi hagueren.

El gener de 1963, i amb les suggerències que havien arribat, el text prengué una línia més pastoral i més ecumènica, iniciant l'elaboració d'una teologia del laïcat i obrint nous horitzons cap a la posició d'una Església, no contra, sinó amb el món modern.

Durant la segona etapa conciliar (del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963), el text es va discutir novament, amb la intervenció de 323 Pares. Van ser especialment notables els debats sobre la col·legialitat i la restauració del diaconat, amb o sense celibat.

El 24 d'octubre de 1963 va tenir lloc un esdeveniment únic en la història del Concili: dos oradors, que representaven per delegació les teories oposades, defensaren davant l'assemblea els seus respectius punts de vista sobre si el tema de la Mare de Déu havia d'estar inclòs en la Constitució sobre l'Església, o bé havia de mantenir el seu lloc autònom. El 29 d'octubre, i per majoria, encara que no amb gaire marge, es va determinar la fusió dels dos documents, el de la Mare de Déu i el de l'Església. La postura que propugnava incloure la Mare de Déu en la Lumen gentium, volia fer ressaltar que Maria forma part de l'Església com la primera deixebla de Jesús.

Va ser el juliol de 1964 quan s'envià als Pares Conciliars una quarta redacció del text, que es discutiria el setembre següent, durant la III Sessió Conciliar. Ja l'octubre de 1964, el document s'havia refet en la seva cinquena forma. La votació es va fer ara fa 50 anys en un clima de tensió conciliar, propi d'un moment crucial que corresponia a escriure la història. La Secretaria general del Concili va fer tres notificacions per tal de calmar els ànims: la primera, donant seguretats que s'havia observat fidelment el reglament del Concili; una altra, precisant el valor teològic de la constitució sobre l'Església; i la tercera, comunicant la Nota explicativa prèvia, que d'orde superior s'afegiria al document.

La sisena i definitiva redacció de Lumen gentium va ser aprovada gairebé unànimement, i promulgada avui fa 50 anys.

Els 8 capítols de la Lumen gentium tracten temes tan importants com el misteri de l'Església, "societat jeràrquica i Cos místic"(1,8); el Poble de Déu i "el sacerdoci comú dels fidels" (2,11); la jerarquia i l'episcopat, amb "la missió d'ensenyar", i que ha de ser "un veritable servei" (3,24); els laics, "consagrats a Crist en el baptisme" (4,31) i que participen "de l'ofici sacerdotal" i "profètic de Crist" (4,34-35); la vocació a la santedat en l'Església "mitjançant la caritat" (5,42); els religiosos i les religioses que "consagren la seva vida en bé de tota l'Església" (6,44); el caràcter escatològic de l'Església peregrina, i finalment el capítol 8 dedicat a la Mare de Déu, "signe d'esperança certa i de consol per al poble que pelegrina" (8,68-69). La Lumen gentium acaba amb una Nota explicativa.

Cinquanta anys després de la Lumen gentium, com deia el papa Francesc el passat 14 d'octubre, l'Església "té el deure de mantenir ben visible la làmpada de l'esperança, perquè pugui il·luminar a tota la humanitat el camí que porta a la trobada amb el rostre misericordiós de Déu".